El turisme és capital

L’intercanvi cultural i d’idees que ha provocat el turisme al món, i Barcelona no n’és una excepció, el converteixen en un dels fenòmens culturals del segle. A sobre, a Barcelona, el seu importantíssim impacte econòmic el situa necessàriament en el centre del debat sobre el model de ciutat que volem dur a terme.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

Barcelona és Capital proposa una transformació profunda del model turístic en línia amb la seva aposta per una transformació del model de ciutat guiada per la cultura, la ciència, l’urbanisme i la innovació. Aquestes són només algunes de les principals propostes concretes en matèria de turisme.

A curt termini

• Exigir a la Generalitat l’increment de la taxa turística, la cessió de la gestió i recaptació a l’Ajuntament, i la modificació de la regulació de manera que es pugui aplicar de manera heterogènia per barris, incrementant-se més en els barris amb major massificació.

• Aprofundiment en la persecució d’Habitatges d’Ús Turístic (HUTs) o “pisos turístics” il·legals –es calcula que actualment n’hi ha uns 10.000-, i particularment, obligar a totes les plataformes d’intermediació a la vigilància del compliment de la legalitat.

• Nova moratòria en la concessió de llicències d’allotjaments turístics en cas que s’anul·lin parts significatives del PEUAT pels tribunals.

• Programa de polítiques actives sobre els efectes del turisme en la convivència als barris de Ciutat Vella.

• Creació d’una app mòbil de gestió intel·ligent del turisme basada en les macrodades (Big Data) i el Fog Computing que eviti aglomeracions i ofereixi al turista alternatives i en temps real, a més d’una oferta més diversa i d’una mobilitat més sostenible.

• Regulació del lloguer de bicicletes a turistes, preservant les zones de vianants i els espais de gran afluència, i fomentant els models circulars i individuals ben connectats a la xarxa de carrils bici. Prohibició expressa del tuk-tuk i d’altres vehicles que impossibilitin la lliure circulació per les voreres i carrils bici.

A mitjà termini

• Revisió del pla general PEUAT: modificació dels punts potencialment il·legals del PEUAT i de punts que preocupen al sector i no incideixen en la reducció de la saturació d’alguns barris, particularment aquells que puguin provocar un empitjorament en la qualitat de l’oferta d’allotjament turístic.

• Estudiar mecanismes per l’explotació turística per part de particulars dels habitatges habituals en un número limitat de dies l’any, com fan altres països.

• Promoure l’esponjament dels equipaments d’interès de la ciutat i conseqüentment del turisme: posada en marxa d’equipaments d’interès global fora de les zones més saturades de forma coordinada amb l’Àrea Metropolitana, obertura regular al públic de patrimoni actualment tancat i promoció d’activitats i rutes alternatives a preus competitius.

• Oferta turística diferenciada que doni valor afegit a la ciutat: promoció dels elements genuïns i innovadors, fomentant la presència al carrer del producte local i el petit comerç, la contextualització històrica del patrimoni, a més de la reivindicació del prestigi del sector mitjançant segells de qualitat avalats per l’Ajuntament.

• Limitacions al turisme de grups: restricció progressiva dels serveis discrecionals d’autocar i convergència dels hàbits de transport del turista amb els del ciutadà, redimensionant el transport públic en els punts més concorreguts i adoptant una tarifació adaptada a les necessitats del turista i als costos que ocasiona.

• Aprofitar el nou concurs de licitació de l’operador privat del bus turístic per a racionalitzar-ne el servei: evitar solapaments, permetre la connexió intermodal, incorporació de punts d’interès alternatius i revisar l’impacte de la circulació i de l’emplaçament de les parades.

A llarg termini

• Utilitzar l’urbanisme per a transformar el turisme de Barcelona i no a la inversa, posant al centre les places i els bulevards. Transformació de grans espais desaprofitats com a contrapès a la massificació turística de Ciutat Vella. Reurbanització de la plaça Catalunya i pacificació de carrers adjacents, i integració en clau verda de l’eix plaça Espanya, estació de Sants, parc de l’Espanya Industrial.

• Obertura i descongestió del barri de la Barceloneta cap a la Ciutadella i cap al Maremàgnum mitjançant una passarel·la retràctil aprofitant la reforma del Moll de Pescadors, fomentant alhora una revitalització del Maremàgnum amb una oferta atractiva d’oci i cultura. Possible emplaçament del futur museu Hermitage.

2. Diagnosi

L’intercanvi cultural i d’idees que ha provocat el turisme al món, i Barcelona no n’és una excepció, el converteixen en un dels fenòmens culturals del segle. A sobre, a Barcelona, el seu importantíssim impacte econòmic (representa un 12% del PIB de la ciutat i genera un 14% dels llocs de treball) el situa necessàriament en el centre del debat sobre el model de ciutat que volem dur a terme.

A banda, el turisme és un fenomen que preocupa els ciutadans de Barcelona, fins al punt que un 5% el considera el problema més important que té la ciutat. Aquesta preocupació es deu a problemàtiques reals causades pel turisme, particularment a la massificació i problemes de convivència en certes zones, i a la percepció del seu rol en la gentrificació dels barris. De fet, el 90% del turisme de Barcelona es concentra en el 15% de la ciutat.

Per tant la gestió del turisme, tant de l’enorme potencial transformador i econòmic com dels desequilibris que genera, és clau per al futur de la ciutat i ha de passar necessàriament per alinear el turisme amb els interessos estratègics de la ciutat i amb el benestar del ciutadà.

3. Crítica

Aprofitant una preocupació real i justificada de molts barcelonins, el govern municipal ha fet del turisme l’ase dels cops dels problemes de Barcelona i ha creat una falsa dicotomia entre benestar dels ciutadans i interessos del turisme per crear un debat capciós que políticament el beneficia. En contraposició a aquesta lluita mediàtica, no ha combatut l’increment de turisme massiu i de poca qualitat, que genera problemes de convivència, i no ha apostat per altres tipus de turisme, com el de congressos o fires, de més valor afegit. Per fer això caldria entrar en un debat real i no simplista sobre model econòmic de la ciutat i deixar de fer propaganda.

La política del govern Colau centrada en l’estètica ens vol fer creure que té controlats els pisos turístics il·legals quan en realitat l’únic que ha passat és que l’empresa Airbnb voluntàriament ha cedit a l’Ajuntament la informació sobre els pisos que posen a la seva plataforma, fet que han utilitzat per demonitzar aquesta companyia mentre les altres operadores digitals de pisos turístics a Barcelona han rebut tota l’oferta il·legal de pisos turístics sense que el govern Colau hi faci res. El segrest de la política per part de l’estètica fa que Colau assenyali només les empreses disposades a seguir bones pràctiques, i incentiva per tant que totes les altres operin en el mercat il·legal.

Concretament, com a mesures estrella en contra del turisme, el govern municipal s’ha penjat la medalla de combatre el fenomen dels pisos turístics oblidant que l’anterior govern municipal ja va aprovar una moratòria que n’impedia la proliferació i ha aprovat un Pla d’Allotjament Turístics (el PEUAT), que si bé adreça la problemàtica de la saturació d’allotjaments turístics en certs districtes de la ciutat, es va fer amb presses i malament, i va generar noves problemàtiques i probablement també va causar un important perjudici a l’Ajuntament i a la ciutat en el futur.