Seguretat

La seguretat a Barcelona s’ha degradat aquest mandat. També n’ha empitjorat la percepció: la gent de Barcelona se sent menys segura.

"Arran del Primer d’Octubre, la relació entre la policia i la població, així com la relació entre la policia i el govern, també s’han anat degradant."

Jordi Graupera, discurs presentació candidatura
Vols contribuir a elaborar el programa?

Aquest document és un esborrany creat per l'equip de Programa de la candidatura fruit de les primàries i treballat per grups de voluntaris. Ara és el moment que tu hi afegeixis la teva perspectiva. Som una candidatura oberta i compromesa amb la participació: les teves propostes, esmenes, idees i denúncies seran treballades pels equips de treball i les taules obertes de voluntaris. Suma't a la participació amb conseqüències. La intel·ligència col·lectiva és el futur. Les primàries són només el començament. Allibera't. Barcelona és capital.

Navega pel document de programa

1. Diagnosi

2. Crítica

3. Propostes

4. Referències

1. Diagnosi

Els delictes han pujat un 20%, hi ha un increment del 25% de víctimes d’algun tipus de delicte i la inseguretat s’ha convertit en la primera preocupació dels barcelonins (més d’un 21%, segons el darrer baròmetre municipal). I, de fet, més del 60% dels barcelonins pensa que la ciutat ha empitjorat des d’un punt de vista global (1).

Si bé és cert que la seguretat i la sensació d’inseguretat s’han agreujat, cal remarcar que hi ha una gran diferència entre la percepció dels problemes amb llur vivència personal. Exemple: el 21% considera que la inseguretat és el problema més greu, però només el 8,6% el viu com un problema personal (diferència de -12,4%). En canvi, amb l’atur passa just el contrari; si bé només el 5,5% el considera com el problema més greu, el 15,4% el té com a problema personal més greu (diferència de +9,9%). Aquesta diferència ve donada, en part, per determinats discursos que han utilitzat, de forma irresponsable, la seguretat com a arma electoral. La política, a Barcelona, s’ha convertit en un problema de seguretat.

Arran del Primer d’Octubre, la relació entre la policia i la població, així com la relació entre la policia i el govern, també s’han anat degradant. La percepció que la Guàrdia Urbana de Barcelona ocupa un espai ideològic propi i que no està disposada a protegir els barcelonins de l’arbitrarietat de l’Estat i de la proliferació de grups feixistes, ni a defensar els seus drets col·lectius, costarà molt d’eradicar.

A Catalunya, i en particular a la seva capital, impera la idea que en qualsevol conflicte qui té la força i/o el suport dels poders de l’Estat, té l’avantatge. Les imatges de violència policial del 2017 van assolir l’objectiu de retornar la por al centre de la vida pública i privada, i també de baixar el llistó de la violència tolerable. La llibertat amb què col·lectius en vaga fan servir la violència, l’increment qualitatiu de la violència de les bandes criminals que operen a les zones turístiques, o la impunitat dels grups feixistes que ataquen individus que mostren la seva catalanitat de manera ostensible són el resultat de l’imperi de la llei del més fort.

La degradació crida més degradació. Als districtes amb forta presència turística hi ha hagut un increment tant dels actes d’incivisme com de la violència criminal. Són fets que van relacionats i que estan lligats a la sensació d’impunitat i descontrol. Al Raval la violència ha esdevingut un fet quotidià i habitual al carrer, a ulls de tothom. A la Barceloneta, la temporada de robatoris a turistes s’ha estès fora dels mesos més concorreguts, i ha incorporat bandes que fan ús de tècniques més agressives i que estan disposades a enfrontar-se violentament a la policia. La migració dels narcopisos des de barris menys cèntrics i visibles de la ciutat, primer cap a Ciutat Vella i després cap a zones de Sant Antoni, l’Eixample i Sant Martí, ha evidenciat la llibertat amb què el tràfic de drogues fa i desfà a la capital europea on més cocaïna es consumeix, i on el consum de drogues i la prostitució s’han convertit en un reclam turístic.

Barcelona ha entrat en la lliga de ciutats objectiu del terrorisme gihadista. Malgrat el prestigi popular guanyat pel cos dels Mossos d’Esquadra després de l’atemptat de la Rambla del 17 d’agost del 2017, també s’ha consolidat la percepció encertada que la coordinació entre Mossos i Guàrdia Urbana pel que fa a terrorisme és pràcticament inexistent més enllà del que marquen els protocols formals perquè el govern municipal es desentén de les qüestions més espinoses relacionades amb la seguretat, cosa que alimenta la sensació d’inseguretat.

La seguretat mai no és un fet aïllat que es pugui mesurar només en nombre de delictes i d’actes violents. La seguretat, i sobretot la percepció subjectiva de seguretat, són aspectes globals de la vida pública i privada. La seguretat inclou des de la il·luminació fins a l’habitatge o l’expectativa d’una xarxa de suport que eviti la caiguda lliure en moments de dificultat personal.

La il·luminació serveix d’exemple per parlar de com l’urbanisme i la distribució social de la ciutat afecta la seguretat tant com de les polítiques de gènere. Una il·luminació deficient com la de Barcelona convida a la petita criminalitat i l’incivisme, però també a l’assetjament de dones que tornen o surten de casa de nit, de la feina o de lleure.

2. Crítica

Colau no vol responsabilitats en termes de seguretat i minimitza les competències que té assignades com a garant de la seguretat dels ciutadans. El govern de Colau no ha estat capaç de dissenyar una estratègia de seguretat per Barcelona. La feina de persones i entitats per elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) ha estat menystinguda i reduïda a tecnicismes i objectius genèrics. Durant aquests 4 anys les problemàtiques concretes de cada barri les han gestionat perfils tècnics poc resolutius. Colau ha desaprofitat voluntàriament els recursos existents i s’ha desentès de la gestió pràctica de la seguretat dels ciutadans.

Des de la mateixa administració no s’ha atès les necessitats dels diferents cossos de la ciutat com ara els bombers o la pròpia Guàrdia Urbana, fet que ha empitjorat la relació entre l’Ajuntament i les direccions d’aquests cossos. Aquest deteriorament de les converses ha tingut com a conseqüència una pitjor gestió de la seguretat a la ciutat.

A més, hi ha una falta de recursos evident que està impedint les inversions necessàries i urgents com la convocatòria de noves places a la Guàrdia Urbana o una intervenció suficient en el manteniment del dia a dia del cos que fins ara no s’està produint i provoca, per exemple, deixadesa de les seus (2).

Colau no ha fomentat una bona relació entre l’Ajuntament i la direcció de la GUB. L’Ajuntament en moltes ocasions ha preferit la retirada de la GUB per estalviar-se problemes i que la seva imatge pública es vegi afectada. Els mossos investiguen, però no acostumen a fer treball de camp a la ciutat i per tant qualsevol retirada de la GUB crea conflictivitat i això acaba portant inseguretat i sensació de passivitat del cos policial.

A més, tot i l’increment dels policies de barri, aquests no tenen una funció ben determinada i acaba sent la millor manera d’avorrir agents de la GUB. Una molt mala decisió quan hi ha una manca d’efectius.

A banda, destaquen entre els seus incompliments de les promeses electorals en l’àmbit de la seguretat la no construcció d’un nou parc de bombers de l’Eixample (3) i la no-coordinació de la Guàrdia Urbana amb els altres serveis públics de seguretat.

3. Propostes

Hem d’adaptar la Guàrdia Urbana a les necessitats convivencials, de seguretat i democràtiques que la població demana, millorar la coordinació entre els diversos cossos de seguretat, dotar la GUB de noves competències i nous agents i anar a l’arrel dels problemes que afecten la seguretat (conflictes socials).

3.A Proposta a curt termini

Cal facilitar la feina i administrar millor –i millorar- els recursos dels que disposa la GUB. Hem d’aprofitar que a la ciutat de Barcelona hi ha més agents de la Guàrdia Urbana que dels Mossos d’Esquadra perquè l’Ajuntament s’impliqui més en la seguretat dels veïns. Això vol dir que si la GUB té la capacitat per poder exercir tasques per allò pel que està preparada, i a més amplia la seva capacitat d’acció, hi haurà un canvi significatiu a l’hora de gestionar les diferents problemàtiques que afecten ara la ciutat. Per aquest motiu és urgent la creació d’una unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana, perquè aquesta tasca no depengui únicament dels Mossos, i dotar més recursos a la millora dels equipaments. Aquest canvi només es produirà si es millora la relació entre Ajuntament i direcció de la GUB, i la sala conjunta de seguretat es converteix en una eina real de coordinació amb la Generalitat.

Millorar la il·luminació als carrers. En la gran majoria de casos, existeix una relació entre l’enllumenat públic i la reducció del crim si més no l’increment denla sensació de seguretat. El disseny de la il·luminació però ha de ser eficient i contaminant el menys possible. També ha de tenir present el sistema d’enllumenat de forma global, perquè si només s’il·lumina o es millora l’enllumenat de determinades zones sense tenir en compte les altres pot fer que el crim canviï de zona en lloc de reduir-se. Una mala qualitat de l’enllumenat pot facilitar l’execució de crims. Per exemple, si l’enllumenat no cobreix la zona adequadament aquest facilitarà que els criminals pugui amagar-se en les zones que resten no il·luminades però a la vegada tinguin visibilitat de les víctimes en les zones que sí ho estan. En conclusió, cal avaluar la qualitat de l’enllumenat i modernitzar-lo en les zones que sigui deficient.

3.B Proposta a mitjà termini

Barcelona es troba en una situació en la qual no disposa dels efectius suficients per encarar i ser presents allà on els veïns necessiten la Guàrdia Urbana. Alguns barris amb necessitat més urgent veuen que s’incrementa la presència policial en determinats moments, però sempre a costa d’altres zones de la ciutat.

Aquesta mala gestió, sumada al decret de jubilació als 59 anys dels agents de policia locals pot haver produït 272 baixes, a les quals se sumarien les de 138 efectius més per l'ampliació del 5% d'hores de descans del conjunt de la plantilla del nou conveni. Per aquest motiu la nova convocatòria feta des de l’Ajuntament de 300 noves places, amb prou feines serà suficient per suplir el dèficit d’agents que es pot haver produït a partir de l’u de gener de 2019.

Però aquesta mesura és només pal·liativa i caldrà analitzar quants agents més necessita el cos de la Guàrdia Urbana. La convocatòria de noves places s’ha d’entendre com una oportunitat per a dissenyar un nou model de seguretat i de funcionament de la Guàrdia Urbana.

Finalment, és impensable entendre la Guàrdia Urbana com una policia de proximitat i no exigir un coneixement del català equivalent a la resta de funcionaris. Per tant, cal reintroduir el nivell C1 de català com a requisit a les convocatòries (4).

3.C Proposta a llarg termini

Hi ha una tendència a la ciutat que ens indica que els conflictes convivencials es donen fonamentalment quan hi ha una alta relació entre atur, habitatges en estat dolent de conservació o abans de 1941 (segons el barri), joves, gent gran, persones sense estudis i en barris com Vila de Gràcia, Dreta de l'Eixample i la Ribera també és important la presència d'universitaris.

Les variables de conflictes convivencials són molt diverses: des d’escopir al terra o jugar al carrer; passant per orinar, dormir al carrer o anar sense samarreta; fins a pràctiques relacionades amb la prostitució.

Aquests conflictes convivencials repercuteixen en la percepció de la seguretat, menys en una zona: Vallbona. Les percepcions de seguretat varien segons la zona. En barris com Sarrià, Sant Gervasi o Villa Olímpica o el centre de Barcelona és molt important la relació entre els conflictes convivencials (constant en tots els barris), la densitat de comerços, les persones sense estudis i els habitatges en mal estat.

A llarg termini cal crear un model de seguretat descentralitzat. Les ciutat no són homogènies i cal que l’Ajuntament respongui a les demandes específiques de cada zona. La descentralització permet entendre millor determinades problemàtiques i per tant cal traslladar aquesta diagnosi als barris i districtes de la ciutat perquè després l’Ajuntament pugui donar-hi resposta de forma més eficient. Per aquesta raó és indispensable la interacció entre els diferents actors e la ciutat: cal administrar la ciutat amb aquells que hi viuen.

4. Referències