La recerca i la innovació són capitals

En aquest escenari, ciutats com Barcelona són el paradigma d’un nínxol d’oportunitats, on s’hi concentren els grans reptes globals que haurem d’encarar. Barcelona té l’oportunitat singular d’esdevenir la capital de la recerca i la innovació per excel·lència, que lideri internacionalment aquests grans desafiaments.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

Barcelona és Capital vol posicionar la recerca i la innovació com a pilars d’un nou model de ciutat que ofereixi un creixement econòmic sostenible i que enriqueixi la qualitat de vida dels seus ciutadans. Sostenim que la ciutat ha d’explicar-se internacionalment mitjançant una trajectòria arrelada en la personalitat catalana com és la creativitat, la innovació i l’enginy. Ara mateix la ciutat disposa de les infraestructures, els centres de recerca i el factor humà per poder projectar aquest lideratge, però cal que aquest ecosistema es visualitzi en el mapa urbà i sigui part de la identitat de la ciutat. Les línies principals per assolir aquest objectiu consistiran en (i) una transformació urbanística i (ii) en accions institucionals encaminades a donar forma a aquest nou model econòmic basat en la innovació. La ciència i la innovació han de ser l’epicentre de la nostra societat si volem en el futur una ciutadania lliure, amb una qualitat de vida ascendent i que es faci aquelles preguntes encara per pensar.

A curt termini

• Impulsar i atraure el lideratge d’investigadors d’excel·lència. Crearem un programa de subvencions per investigadors finalistes d’ajuts de l’European Research Council (ERC). Es tracta d’un estrat d’investigadors que ja han hagut de superar uns filtres objectius de recerca d’excel·lència, que ens ajuden a fugir del nepotisme i el clientelisme d’altres panells d’avaluació municipals, i ens permet retornar com atraure talent científic.

• Implementar programes de compra pública d’innovació. L’aplicació d’aquest tipus de licitació posaria un mercat com la contractació pública a disposició d’un teixit empresarial basat en la innovació que necessitem muscular. També permetria anar més enllà del mercat controlat per les grans multinacionals tradicionals, a partir del desenvolupament de solucions més adaptades a les necessitats de la ciutat. Crearem departaments específics dins el consistori que explorin i s’avancin a les problemàtiques i els reptes de la ciutat i, a partir d’aquí, estableixin sinèrgies amb universitats, centres de recerca i el sector privat. Aquest programa requerirà donar suport en matèria reguladora i flexibilitat administrativa per afavorir la inclusió d’aquest tipus de d’empreses dins la contractació pública.

• Crear un nou programa municipal de transferència tecnològica. Cal donar suport a un programa específic de transferència tecnològica que sigui independent dels departaments de cada centre de recerca o universitat. Barcelona Activa no pren part en aquest salt de la recerca pública a l’activitat empresarial, i només es limita a dos programes anuals enfocats a l’aspecte comercial. Cal un servei legal per impulsar la protecció intel·lectual, protegir els beneficis de l’investigador i dinamitzar el contacte amb capital inversor privat, tal i com recomana l’últim informe Biocat.

• Promoure estímuls financers per emprenedors i inversors. Necessitem reivindicar a nivell estatal nous programes d’estímuls fiscals per atraure capital inversor privat. L’equiparació d’estratègies de deducció fiscals amb les d’altres països europeus o com el SEIS a UK és estrictament necessari, i beneficiaria empreses de nova creació d’alta tecnologia i biotecnològiques.

• Incrementar la connectivitat dels centres de recerca. Crearem la Línia d’autobús de la Ciència, que permeti per primer cop la mobilitat entre els principals centres de recerca barcelonins.

• Definir un pla d’usos en recerca i innovació a la Zona Franca. El projecte BZ Barcelona Zona Innovació suposa la reconversió econòmica de 50 hectàrees fins fa poc ocupades per l'antiga fàbrica Seat. Tant la dimensió de l'espai disponible com el seu emplaçament el converteixen en un espai únic per a la implantació d'empreses innovadores. No obstant, la recent inauguració de la 3D Factory Incubator sense tenir en compte els centres de recerca i innovació locals és un exemple de com és de necessària una política municipal forta en aquest àmbit per a poder contrarestar els interessos estratègics de l’Estat Espanyol a Barcelona. A aquest risc cal afegir-hi la sortida a concurs de 300.000 m2 propietat d’AENA al voltant de l’aeroport, motiu pel qual és necessari treballar en clau metropolitana i alhora no esquivar el conflicte amb l’Estat. Això inclou també l’aposta per sectors estratègics com l’energia verda, clau en la independència energètica i la lluita contra els oligopolis espanyols.

• Transformar urbanísticament el front litoral. Recuperació d’edificis emblemàtics situats entre les Drassanes i l’Estació de França actualment en desús o obsolets. La majoria d’aquests emplaçaments no tenen cap funció en profit de la ciutat més enllà de l’autoafirmació d’una autoritat que només es pot imposar a través de l’omnipresència. La incorporació de part d’aquests edificis al parc de recerca de la ciutat permetria la creació un gran cinturó de centres de recerca i innovació a tot el front marítim des de la Zona Franca fins al Fòrum, fet que suposaria una pressió creixent contra la presència de l’Estat a la ciutat i un nou posicionament de la ciutat al món gràcies a la visibilització dels sectors econòmics més dinàmics en contraposició al turisme de masses. L’Ajuntament pot explorar vies legals per a reclamar els edificis que porten anys buits i alhora aprofitar els plans d’expansió d’institucions privades del sector. Així mateix, l’acció exterior de l’Ajuntament hauria d’anar encaminada a atreure institucions internacionals de referència que dificultessin un boicot per part de l’Estat.

• Crear un nou programa estratègic de divulgació de la creació científica i adhesió ciutadana. La recerca i la innovació barcelonina han de ser part del capital creatiu estratègic de la ciutat. Necessitem explorar noves formes de comunicació i compromís amb la ciutadania que reivindiquin aquest capital com a part de la nostra identitat i del nostre progrés. Crearem un programa de col·laboració entre escoles de disseny, comunicació i art barcelonines, i centres de recerca i universitats, per la creació de campanyes de publicitat i divulgació científiques en el sistema de transport metropolità com també en les mateixes institucions científiques (anàleg al model CosmoCaixa) i altres centres culturals de la xarxa municipal. També promourem estades d’artistes en centres de recerca i universitats barcelonines per promoure sinèrgies creatives.

• Crear nous programes de diplomàcia científica i internacionalització. L’Ajuntament ha de trobar en el caràcter col·laboratiu i a interconnectivitat de la ciència i la innovació un aliat per projectar la seva acció exterior a través del paraigües BIST i en conjunció amb el SciTech Diplohub. Tenim una xarxa de professionals altament qualificats de formació barcelonina, dispersats per tot el món, que representen una immillorable primera presa de contacte internacional.

A mitjà termini

• Crear un fons públic o finançament públic per la innovació. Barcelona necessita un fons d’inversió que complementi el capital inversor privat, especialment en empreses de nova creació associades a alta tecnologia o en el sector de la salut (essencial durant el l’impàs cap a l’aplicació clínica). Aquest tipus de fons serà primordial per reforçar l’escalat de les empreses de nova creació, un dels principals esculls en el teixit empresarial de nova creació català.

• Impulsar nous programes de permisos de treball i beques de captació de talent. Promourem a nivell estatal iniciatives que facilitin visats de treball per catalitzar el desenvolupament i consolidació d’empreses de nova creació a Barcelona. Exemples d’aquest tipus de programes els trobem a Israel, amb el Innovation Visas Program for Foreign Entrepreneurs, en què s’aprova l’estada d’emprenedors per un període de 24 mesos. També estudiarem un programa de beques de captació de talent que facilitin l’arribada de talent científic, personal d’alta qualificació i emprenendors.

• Transformar urbanísticament el Parc de la Ciutadella i la mobilitat de front marítim. Crear una nova línia metropolitana de tren lleuger. Malgrat la voluntat generalitzada de clausurar l’Estació de França al trànsit ferroviari, dues restriccions impossibiliten aquest projecte a curt termini: la presència del col·lector d’aigües pluvials i la xarxa de ferrocarril de Barcelona, que col·lapsaria si es prescindís de la seva platja de vies. D’altra banda, la voluntat de crear una xarxa de centres de recerca i innovació actualment mal comunicats o directament disgregats fa més necessària que mai la instal·lació d’una línia de tren lleuger pel front litoral, que alhora faria créixer la capacitat del transport públic metropolità, actualment estancada.

• Impulsar un canvi del model al 22@. Rehabilitació de Can Ricart i revitalització del Poblenou Nord. El model de concentració empresarial del 22@ ha conduït a la segregació i la destrucció incontrolada de patrimoni catalogat, a més d’un model d’innovació tecnològica que viu totalment d’esquenes a la ciutat. Aquest últim factor s’ha vist agreujat per la manca d’una política municipal d’innovació que fomenti l’aplicació de la tecnologia que es desenvolupa a Barcelona en benefici de la ciutat, sobretot d’aquelles tecnologies de ciutat intel·ligent que permetin una millor presa de decisions i una governança més propera als veïns. La rehabilitació de Can Ricart ha de ser la prioritat principal en el procés de transformació urbanística del Poblenou Nord, la part més abandonada pel 22@. Vista la manca d’un projecte viable, seria un molt bon candidat per acollir un centre de Recerca en Innovació Urbana en col·laboració amb institucions de recerca internacionals que alhora participin en la rehabilitació del complex, ampliant així l’abast del laboratori d’innovació en mobilitat urbana de Ca l’Alier. Això permetria crear un nou epicentre científic capaç d’interactuar amb el nínxol d’empreses del 22@ i el teixit social del barri en la cerca de solucions tecnològiques a problemes concrets de la ciutat.

A llarg termini

• Crear un nou centre de recerca dedicat a la innovació urbana. Perquè Barcelona incorpori la innovació com l’eina cardinal que aporti solucions a les problemàtiques tranversals de la ciutat, cal una institució de recerca específica que busqui solucions innovadores a partir d’una sinèrgia fluida amb el sector públic i privat d’innovació local i internacional, i que alhora aprofiti el coneixement sorgit de les universitats, els col·legis professionals i les cambres empresarials. Un dels aspectes clau és que es superin limitacions com la compartimentació institucional, la burocràcia o aquesta contra-cultura vers el risc entroncada en l’ecosistema públic. Apostem per exemples com el New Urban Mechanics a Boston o Philadelphia, o el departament de City Science del MIT. Un possible emplaçament d’aquesta institució podria ser Can Ricart, al Poblenou.

• Pacificar la Zona Universitària i explotar el potencial de la L9. La Zona Universitària, connectada amb Sants, l’Aeroport i en un futur amb la Sagrera, conté algunes de les principals institucions científiques i esportives de la ciutat i del país. No obstant, tres grans obstacles li impedeixen conformar un ecosistema ben interconnectat que en maximitzi el seu potencial creatiu: un urbanisme obsolet, l’Avinguda Diagonal i la caserna del Bruc.

2. Diagnosi

Durant les últimes dècades, Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona s’han convertit en un epicentre de la recerca i la innovació a Europa. Durant el període 2015-2017, hem escalat al segon lloc del rànquing de concessió d’ajuts de l’European Research Council (per milió d’habitants), i en l’última actualització del Nature Index, que quantifica la producció científica d’una ciutat o regió, Barcelona es posiciona núm. 34. Pel que fa a l’activitat empresarial, s’ha triplicat la inversió en empreses de nova creació només tenint en compte el sector de les ciències de la vida i la salut, cada cop gaudim d’una presència més notòria d’inversors internacionals, i les multinacionals aposten per Barcelona com a seu per als seus centres de recerca o tecnologia, com Amazon o Oracle.

Paral·lelament, no ens podem deslligar de la nova realitat urbana: el 55% de la població mundial viu actualment en ciutats, amb una projecció que escalarà fins al 68% el 2050, i el 80% del PBI global es genera en nuclis urbans. Aquesta realitat s’engloba dins un context d’intensa competitivitat global, marcat per un mercat dominat per les noves tecnologies. En l’àmbit europeu la resposta ha estat el nou pla Horizon Europe (2021-2027) que pretén incidir-hi mitjançant innovació i ciència oberta, reptes globals, innovació basada en objectius mesurables per fer més estreta la relació amb la ciutadania, i competitivitat industrial.

En aquest escenari, ciutats com Barcelona són el paradigma d’un nínxol d’oportunitats, on s’hi concentren els grans reptes globals que haurem d’encarar. Barcelona té l’oportunitat singular d’esdevenir la capital de la recerca i la innovació per excel·lència, que lideri internacionalment aquests grans desafiaments. Si aconseguim ser un imant del talent i el posicionem en el cor del model de ciutat, podem consolidar un motor de l’economia basat en la recerca i la innovació, generant un creixement econòmic sostenible, i que tingui un retorn immediat en la qualitat de vida dels ciutadans.

3. Crítica

L’Ajuntament actual, mancat d’iniciatives i de visió, no ha apostat per crear un nou model de ciutat allunyat del turisme massificat i que situï la recerca i la innovació en el centre de gravetat. El nou pla Barcelona Ciència, presentat l’estiu del 2018, evidencia l’actuació erràtica d’aquest mandat. Aquest pla descontextualitzat i d’última hora que creiem que serà incapaç de potenciar l’ecosistema de recerca i innovació, com també la seva internacionalització.

El reivindicat increment del 83% del pressupost destinat a ciència i investigació per aquest 2018/2019 implica 2.4M€, que són irrisoris en comparació amb els més de 9M€ anuals destinats a campanyes de publicitat que directament financen els mitjans de comunicació. Les estratègies de visualització com la biennal Ciutat i Ciència, malgrat comptar amb participacions de molt nivell, resulten ser exposicions anecdòtiques que no es tradueixen en una societat més informada, crítica i científicament conscienciada. Altres iniciatives com el Premi Europeu de Ciència Hipàtia o les aliances amb el CERN per fomentar Arts i Ciència, resulten ser premis sense un prestigi de fons, o aliances que continuen oblidant els actors locals. Aquest pla també mostra com l’Ajuntament ha estat inepte a l’hora de donar visibilitat urbanística a aquest sector, tal com es manifesta amb l’aïllament dels centres científics de la Ciutadella. Finalment, l’Ajuntament no ha respectat compromisos europeus per la inclusió de la innovació com a base d’un creixement econòmic intel·ligent i sostenible a través d’accions com la Compra Pública d’Innovació (CPI). Aquesta mesura és un compromís de la UE en el marc del programa estructural Horizon 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. La CPI hauria de ser el nexe que connectés tecnologia i innovació disruptiva amb clients o usuaris del sector públic que se’n poguessin beneficiar, fomentant una gestió municipal i uns serveis públics més eficients, així com un teixit productiu més competitiu. L’Ajuntament actual només referencia una experiència de CPI del 2014, el Barcelona Open Challenge, però no han presentat cap altre avenç en aquest sector. En aquest sentit, Barcelona Activa, l’entitat que podria muscular aquesta nova línia de contractació com també impulsar la transferència de coneixement cap activitat empresarial, no disposa ni dels recursos ni de l’autonomia per encapçalar aquesta funció.