Qualitat de l'aire

La contaminació atmosfèrica de les grans ciutats és el tabaquisme del segle XXI. I en el cas concret de Barcelona és una de les ciutats europees amb pitjor qualitat de l’aire. Per millorar la qualitat de l’aire que respirem cal abordar polítiques ambicioses en l’àmbit de la mobilitat i del model energètic.

Vols contribuir a elaborar el programa?

Aquest document és un esborrany creat per l'equip de Programa de la candidatura fruit de les primàries i treballat per grups de voluntaris. Ara és el moment que tu hi afegeixis la teva perspectiva. Som una candidatura oberta i compromesa amb la participació: les teves propostes, esmenes, idees i denúncies seran treballades pels equips de treball i les taules obertes de voluntaris. Suma't a la participació amb conseqüències. La intel·ligència col·lectiva és el futur. Les primàries són només el començament. Allibera't. Barcelona és capital.

Navega pel document de programa

1. Diagnosi

2. Crítica

3. Propostes

4. Referències

1. Diagnosi

Barcelona és una de les ciutats europees amb pitjor qualitat de l’aire, amb uns nivells de contaminació (de quantitat de partícules en suspensió) superiors a Milà, Berlín, Oslo i, fins i tot, a Nova York, Tòquio o Hong Kong.

La pol·lució de Barcelona prové principalment dels milions de desplaçaments diaris amb vehicles motoritzats, especialment els vehicle dièsel més antics. Tanmateix, el trànsit també allibera partícules procedents de l’asfalt, els pneumàtics i els frens. A Barcelona, la mobilitat es la responsable del 60% d'immissions de NO2 i del 21% de PM10.

La Unió Europea marca un límit de 40 µg/m3 de partícules en suspensió i la recomanació de l'OMS és de no sobrepassar els 20 µg/m3, que és el límit legal també al Regne Unit i a diverses regions dels Estats Units, com Califòrnia. No obstant, el valor a Barcelona és de de cinquanta-cinc.

A Barcelona, durant el període 2011-2015 es van produir un total de 76 superacions diàries dels 50 µg/m3, que representen una mitjana de 15-16 dies amb superacions a l’any.

Segons el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), si el nivell de pol·lució baixés al límit marcat per la Unió Europea, s'evitarien 1.200 morts prematures per any a l'àrea metropolitana de Barcelona, un 4% de les actuals. Si s'assolís la recomanació de l'OMS, la xifra es triplicaria: 3.500 morts evitables, un 12%. En termes d'esperança de vida, augmentaria en 5 mesos amb els nivells UE, i 14 amb els de l'OMS.

Els efectes també serien molt importants pel que fa a les admissions hospitalàries per causes respiratòries i cardiovasculars i a les malalties pulmonars. Es calcula que la bronquitis aguda infantil es reduiria un 19% si es baixa al límit de la UE, i fins a un 50% amb els valors de l'OMS. I els atacs d'asma, tant d'adults com d'infants, baixarien un 4% (18.700 casos) i un 11% (54.000 casos) respectivament.

2. Crítica

Si bé és cert que hi ha fonts naturals de partícules, que no es poden controlar, com per exemple els núvols de pols sahariana. I que la meteorologia de la ciutat juga un paper clau en la concentració de partícules a l’atmosfera, i que això condiciona fortament aquesta problemàtica, abordar el problema de forma eficaç passa necessàriament per reduir el nombre de vehicles que entren, surten i circulen per la ciutat i, alhora, garantir que aquests vehicles contaminin el mínim possible.

Fins ara, gran part dels esforços s’han centrat en mesures que s’activen durant els episodis de màxima contaminació. Tanmateix, un cop s’està en situació d’alta contaminació, les mesures que s’implementin sabem que no baixaran molt els nivells de contaminació ja que en aquests moments es depèn principalment de la climatologia.

Si el que realment volem aconseguir és no arribar a situacions episòdiques el que cal fer és implementar els canvis estructurals necessaris per baixar els nivells de contaminació a la ciutat.

I aquests canvis han d’anar especialment adreçats al vehicle privat, un sistema que representa el 26% dels desplaçaments que es fan a Barcelona però, en canvi, l’espai que es dedica a la seva circulació ocupa el 60% de l’espai de la ciutat.

3. Propostes

3.A Proposta a curt termini

• Incentivar i facilitar la renovació del parc de vehicles privats cap a opcions elèctriques o híbrides reforçant la xarxa pública de punts de càrrega.

• Posar a l’agenda l’obligació de realitzar la Distribució Urbana de Mercaderies amb vehicles elèctrics o híbrids.

• Implantar de forma correcta i decidida el model de superilles per reduir en trànsit, recuperar l’espai públic per a les persones i reduir la contaminació acústica.

• Fer seguiment de la implantació de la xarxa ortogonal d’autobusos amb l’objectiu de millorar la freqüència de pas i la velocitat mitjana de circulació.

• Seguir estenent la xarxa de carrils bici i potenciar el servei de bicicleta compartida per incentivar l’ús de la bicicleta i els patinets, alhora que augmentant l’exigència sobre el compliment de normes de seguretat viària i responsabilitat civil per als usuaris d’aquest tipus de vehicles.

3.B Proposta a mitjà termini

• Posar en marxa un peatge de congestió com els que han tingut un gran èxit a Londres, Estocolm o Milà on s'ha aconseguit reduir el trànsit entre un 20 i un 30%. Aquesta mesura requereix d’un gran acord metropolità que transformi o elimini els actuals peatges troncals que encerclen els accessos de Barcelona (Garraf, Martorell, Vallvidrera, Les Fonts, Mollet, Alella) i potenciï el transport públic amb horaris i freqüències competitives.

3.C Proposta a llarg termini

• Convertir Barcelona en un banc de proves internacional sobre la mobilitat del futur: elèctrica, compartida i autònoma.

• Treballar la visió d’una flota de vehicles elèctrics, autònoms i compartits que satisfacin les necessitats de mobilitat dels barcelonins.

4. Referències

  • Acte de Primàries sobre qualitat de l'aire: Enllaç
  • Congestion Pricing Was Unpopular in Stockholm — Until People Saw It in Action Enllaç
  • Parkageddon: How not to create traffic jams, pollution and urban sprawl Enllaç
  • Tokyo does not subsidise its transport system! Enllaç