La política internacional és capital

Barcelona és una ciutat amb un potencial (cultural, econòmic, polític) immens i desaprofitat. El que podria ser el pol i centre de gravetat de l’oest del mediterrani es conforma a ser una mera ciutat gran, desconnectada de l’entorn i subordinada a un centre polític artificial com és Madrid.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

Des de Barcelona és Capital-Primàries proposem una estratègia que tingui com a objectiu actualitzar el potencial que Barcelona té com a líder en tres xarxes de ciutats que formen el que anomenem la «Barcelonasfera»:

• Líder del seu entorn geogràfic i cultural: Cal que Barcelona realitzi el potencial que podria tenir en el seu espai natural d’influència, que és l’oest del Mediterrani, en termes econòmics i culturals.

• Líder en Ciutats Intel·ligents: Cal que Barcelona, com a ciutat amb capacitat per, d'una banda, ser un pol d'alta tecnologia, investigació i creativitat i, de l'altra, com a ciutat de tradició mercantil, liberal i cívica, acabi de conjugar aquests ingredients essencials dels quals ja disposa per acabar de florir com la ciutat intel·ligent líder que pot ser a nivell europeu i mundial.

• Líder en l'exercici del dret a l'autodeterminació: Barcelona, com a ciutat capital de la nació sense Estat més gran d’Europa, i havent exercit el dret a l’autodeterminació al referèndum vinculant del Primer d'Octubre, ha de teixir aliances amb altres ciutats similars per tal de liderar una xarxa de ciutats per a l’autodeterminació a nivell global. Cap altra ciutat del món està en millor posició que Barcelona per a fer-ho.

A curt termini

Crear un comissionat d'afers internacionals com el que tenen ciutats de referència en relacions exteriors com Nova York. Aquest comissionat tindrà l'objectiu de fer que Barcelona sigui influent en tots els sentits: científic i tecnològic, cultural, econòmic i geopolític. Una de les tasques del comissionat consistirà a fer diplomàcia científica, que és una de les eines més potents que avui tenen les ciutats per ser influents. Barcelona té un ecosistema del coneixement capdavanter, amb científics que lideren la recerca en el pla europeu i internacional. Juntament amb els catalans presents en centres i institucions multilaterals, són una oportunitat de primer ordre per posicionar la nostra ciència al món i treure'n rèdits geopolítics.

En el marc d'aquest comissionat, a més, establirem tres xarxes de ciutats amb les quals a curt termini signarem acords concrets (explicitant-ne els objectius, l'estratègia global i la manera d'avaluar-ne l'impacte):

• Mediterrània occidental: amb Perpinyà, Tolosa i Marsella, per enfortir les relacions culturals i econòmiques amb la regió d'Occitània. L'acord també promourà la relació amb València i Palma, per començar a dotar de contingut l'Eurorregió Pirineus-Mediterrània que avui té una activitat anecdòtica i folklòrica. L'acord amb les alcaldies de totes aquestes ciutats inclourà mesures per dissoldre les fronteres en tot aquest espai de relacions natural; per fer lobby de cara als estats i a la UE; per fer de lobby econòmic i millorar la connexió ferroviària i aeroportuària.

• Ciutats intel·ligents: amb Copenhaguen, per avançar en l'objectiu d'esdevenir ciutats de producció local i residus zero el 2050, en el marc de la iniciativa Fab City Global, que sorgeix de Barcelona però que l'ajuntament no aprofita. Cal que l'ajuntament col·labori estretament amb el Fab Lab Barcelona de l'IAAC (Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya), una institució independent que lidera iniciatives de referència en urbanisme, arquitectura i ciutat intel·ligent a tot el món i que, amb l'impuls del govern de la ciutat, multiplicarà la força de Barcelona perquè esdevingui líder en contacte amb ciutats com Copenhaguen, Estocolm, Amsterdam, Londres i París.

• >Autodeterminació: amb Anvers, en col·laboració amb l’ICEC (International Commission of European Citizens), que té una potent xarxa de contactes internacionals amb representants i institucions polítiques que treballen per a l'exercici i el respecte al dret i el mandat d'autodeterminació.

A mitjà termini

A mig termini, les xarxes de col·laboració de les ciutats de la «Barcelonasfera» començaran a funcionar en els tres eixos:

• Mediterrània occidental: La xarxa s'amplia a altres ciutats de l'àrea d'influència natural de Barcelona: Lió, Nàpols, Torí, Milà, Gènova i Palerm. Es posen en marxa mesures d'acostament cultural i reducció de distàncies: un passaport de cultura que permeti visitar els museus de cada ciutat de la xarxa a un preu especial; l'intercanvi d'espectacles i esdeveniments culturals (concerts, dansa, arts plàstiques, teatre). En l'àmbit econòmic es farà tasca de lobby (real, no retòric) i es farà pressió als estats i la UE perquè s'acabi de fer el tram de TGV de Narbona a Tolosa i perquè l'aeroport de referència dels nordcatalans i occitans sigui Barcelona. L'Eurorregió Pirineus-Mediterrània es concreta en relacions reals fomentades des de les capitals de les àrees que la integren (Barcelona, Tolosa, Montpeller, Palma).

• Ciutats Intel·ligents: La xarxa s'amplia a altres ciutats clau del Fab City Global com Amsterdam, Sacramento i Shenzhen. Les principals ciutat d'Occitània ja formen part d'aquesta iniciativa i això reforça la col·laboració amb l'àrea natural d'influència de Barcelona en diversos àmbits. Més enllà de la Fab City Global, es posaran en marxa acords amb Londres, París, Nova York, Estocolm i Oslo per avançar en altres aspectes clau de la ciutat intel·ligent: la transició energètica, la reducció de la contaminació, la pacificació del trànsit.

• Autodeterminació: La xarxa s'amplia a Edimburg, el Vènet, Montreal. Es fan reunions multilaterals i bilaterals, i una conferència anual de la qual ha de sortir un document d'actuacions vinculants que donin visibilitat a la xarxa com a lobby davant dels estats i davant la UE, i l'imapcte de la qual s'avaluarà de manera contínua.

A llarg termini

Les iniciatives que proposem a continuació permeten que Barcelona exerceixi com a líder en les tres àrees de la «Barcelonasfera». Barcelona és un poI dinamitzador i referent de la Mediterrània occidental, de les ciutats intel·ligents del món i de la defensa del dret i el mandat de l’autodeterminació:

• Mediterrània occidental: Barcelona i les ciutats del seu espai natural de relacions estan ben connectades; tant geogràficament (per tren i aeroport) com a nivell de relació cultural i econòmica. L'aeroport i el port de Barcelona són de referència per als catalans del nord i dels occitans. Les capitals de l'Eurorregió Pirineus-Mediterrània tenen un full de ruta conjunt que es concreta en: mancomunació d'espectacles culturals, passaport cultural a totes les ciutats de l'eurorregió, presència de delegacions culturals catalanes a Tolosa i Montpeller. Tolosa torna a ser el port sec de Barcelona (funció que va deixar de fer fa pocs anys), i amb Barcelona comparteixen, més enllà de relacions econòmiques i culturals, també l'experiència i estratègia en prevenció de conflictes i cohesió social (Tolosa té reptes d'immigració i han començat a aplicar un pla de convivència basat en les arrels culturals occitanes).

• Ciutats intel·ligents: Barcelona, de bracet de ciutats com Copenhaguen, Estocolm, Amsterdam, Viena, entre d'altres, ha fet avenços reals en la transició energètica (amb un govern que fa de facilitador de la societat civil i empreses que volen generar la seva pròpia energia renovable al marge de la xarxa d'Endesa, hereva del monopoli franquista) i ha reduït la contaminació a estàndards que no amenacen la salut, millorant el transport públic, fomentant l'ús del vehicle compartit elèctric i millorant la infraestructura de la bici. El Big Data que generen les tecnologies urbanes intel·ligents es posa a disposició del ciutadà i al servei del seu benestar, no per afavorir les grans corporacions. Des d'aquesta posició, Barcelona és referència al seu espai de relacions naturals i posa la seva experiència al servei de les ciutats que en formen part, per millorar la seva influència geopolítica.

• Autodeterminació: Barcelona, que com a ciutat intel·ligent avançada (més neta, sostenible, feta per a vianants, centrada en el benestar del ciutadà) va de bracet de les principals ciutats del món i és punt de referència dins el seu espai de relacions natural, és un pol democratitzador que abandera l'exercici del dret a l'autodeterminació i explica al món que el mandat del Primer d'Octubre és vigent. Treballa conjuntament amb la resta de ciutats que integren la xarxa de capitals de nacions sense estat (en complicitat amb Edimburg, Montreal i Flandes, entre d'altres).per trencar les barreres de l'ocupació espanyola fent brillar el país amb una agenda pròpia i sense submissió a Madrid.

2. Diagnosi

Barcelona és una ciutat amb un potencial (cultural, econòmic, polític) immens i desaprofitat. El que podria ser el pol i centre de gravetat de l’oest del mediterrani es conforma a ser una mera ciutat gran, desconnectada de l’entorn i subordinada a un centre polític artificial com és Madrid.

L’Ajuntament de Barcelona actualment manté relacions internacionals amb múltiples ciutats d’arreu del món, en el marc d’agermanaments, acords de cooperació bilaterals i acords de cooperació multilaterals. Els acords de cooperació més destacats són el que hi ha amb Milà (que dona importància a la cooperació en matèria de ciutat intel·ligent), amb París, Torí i Lesbos i Lampedusa (en matèria de refugiats). Hi ha dos acords multilaterals que podrien ser rellevants però que estan en desús: la Carta d’aliança (amb Gènova, Marsella i Lió) i l’Acord Triangular (amb Torí i Lió). Darrere aquests acords no hi ha cap estratègia global que els relligui ni objectius explícits, ni tampoc un seguiment o avaluació dels resultats assolits.

Barcelona té un potencial immens en el camp de la ciutat intel·ligent, on en molts aspectes és pionera i referent, però no per mèrit de l'Ajuntament. No hi ha una estratègia integral per donar sentit al potencial d'unes startups i una societat civil innovadora i creativa mitjançant uns objectius clars, per posar la tecnologia i les macrodades (Big Data) al servei del benestar del ciutadà i fer que Barcelona lideri la revolució de les ciutats intel·ligents de bracet de les ciutats més avançades en aquest àmbit.

3. Crítica

La política de l’Ajuntament en matèria de relacions exteriors és inconnexa i no té un projecte per posar Barcelona al món i connectar-la amb l’entorn geogràfic i cultural, és a dir, no té una visió de conjunt sobre el potencial geopolític que les relacions amb determinades xarxes de ciutats tenen per a Barcelona i com podrien impactar en el dia a dia dels barcelonins.

La política actual és de continuisme amb el fals cosmopolitisme maragallià, que porta a la dilució del que fa que Barcelona sigui Barcelona: d’allò que li permet ser una ciutat culturalment forta i atractiva per als seus habitants i per als visitants. Buscar obrir-se al món sense tenir clar què som ni què podem oferir és una forma camuflada de provincianisme: el que és bo és el que hi ha a fora, i allò que tenim a dins no val la pena conservar-ho ni promoure-ho. En part per això s’han negligit les relacions amb les ciutats que podrien veure en Barcelona un referent i un líder; ciutats que per motius geogràfics i logístics, o històrics i culturals ens són properes i són susceptibles de formar una xarxa amb Barcelona com a pol dinamitzador: Perpinyà, Tolosa, Lió, Marsella, Nàpols, Gènova, etc.

El desenvolupament de les tecnologies, infraestructures i idees en l'àmbit de la ciutat intel·ligent, malgrat que és molt potent gràcies a la força empresarial, creativa i associativa de la nostra ciutat, queda limitat per la inacció de l’Ajuntament, que en lloc de ser la punta de llança en l’impuls del sector, es conforma a mirar-se les iniciatives que van apareixent des de la barrera, amb passivitat o reticència segons cada cas concret, i amb gairebé un sol focus d'actuació: la protecció de les dades (un àmbit d'actuació transversal que no ha de substituir les iniciatives, sinó més aviat acompanyar-les, per posar les macrodades al servei del ciutadà; com a eina de fiscalització del govern de la ciutat i com a instrument amb objectius d'abast social: pacificar el trànsit, reduir la contaminació, facilitar la transició energètica, etc.). No hi ha, en definitiva, ni voluntat ni visió estratègica sobre com fer de Barcelona una ciutat líder en l'àmbit de les ciutats intel·ligents.

L’Ajuntament negligeix el dret a l’autodeterminació, un àmbit en el qual Barcelona és clau i ha de tenir i fer discurs. Barcelona és l’única capital de nació sense estat del món on s’ha exercit el dret a l’autodeterminació en un referèndum vinculant amb resultat afirmatiu per la independència amb un 90% a favor del Sí. Aquest és un fet distintiu que ens situa en la posició de poder crear aliances amb altres ciutats en situacions similars i iniciar una conversa en l’arena de les ciutats del món sobre un tema que cap capital avui dia abandera.

Finalment, la transparència de l’Ajuntament respecte de les relacions internacionals és deficitària: a banda d’unes línies polítiques inespecífiques, el web de l'Ajuntament no ofereix informació detallada sobre els acords que se signen, el contingut, la durada, com se n'avaluarà l'impacte i, sobretot, les prioritats i l’estratègia que en justifica la signatura.