L'esport és capital

L’ecosistema esportiu de la ciutat està molt distribuït pels barris i està fent un gran esforç d’integració i cohesió social. Alhora, Barcelona té un atractiu innegable per qualsevol mena d’esdeveniment internacional.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

Propostes

• En el proper mandat s’ha d’aprovar el nou Pla Estratègic de l’Esport. És imperatiu implicar-hi tots els actors rellevants, des dels gestors públics fins als actors privats, amb especial èmfasi en el món associatiu esportiu que gestiona els equipaments públics per tal de pal·liar les carències estructurals que el teixit esportiu pateix des de fa dècades.

• L’Ajuntament iniciarà un Pla de millora de la situació dels clubs de barri de la ciutat en coordinació amb la seva base social. Específicament proposem la creació de la Copa de barris de Barcelona en consens amb la Federació Catalana de Futbol: una competició esportiva tant pels equips femenins com masculins només per a clubs de barri a celebrar al final de les lligues regulars que prestigiï la competició entre els clubs de la ciutat i que inclogui un premi econòmic pel guanyador prou quantiós perquè li permeti invertir en projectes no ordinaris i amb un reglament que impedeixi l’hegemonia permanent d’uns equips sobre els altres. El premi econòmic es finançarà implicant patrocinadors privats en l’organització de la copa. N’avaluarem l’èxit i l’impacte per tal d’explorar l’extensió del model a d’altres esports i categories.

• Potenciar el model de cogestió cívica dels equipaments esportius de titularitat municipal prioritzant els projectes de mitja durada que potenciïn la integració, la participació veïnal i la qualitat de la formació esportiva. Promoure la rehabilitació i millora de les instal·lacions cobertes de les entitats socio-esportives sense ànim de lucre dedicades a esports d’equip, com el bàsquet, l’handbol, i l’hoquei.

• Recuperar el programa de beques a l’activitat esportiva federada gestionat des dels Ajuntaments de districtes que garanteixi el pagament de les quotes a l’inici del curs escolar. Recuperar la línia de subvenció per a assegurances de menors federats que l’Ajuntament actual ha retirat.

• Impulsar l’esport femení des de les diverses institucions en les quals l’Ajuntament està implicat i promoure’l a tots els clubs locals.

• Potenciar des dels mitjans de titularitat pública la producció i la difusió en català de tornejos de e-sports.

2. Diagnosi

L’ecosistema esportiu de la ciutat està molt distribuït pels barris i està fent un gran esforç d’integració i cohesió social. Sí que és veritat que el model d’esport al carrer no hi és a Barcelona, a banda de casos com la platja o la carretera de les aigües, i existeix el marge perquè torni a aparèixer. Ho hem de potenciar, l’esport ha de ser part de l’espai públic.

Destaca sobretot de Barcelona que compta amb un ecosistema de futbol de barri que és un actiu únic a Europa; els clubs de barri (l’Europa, la Unió Esportiva Sants, l’Escola Esportiva Guineueta, el Sant Andreu, el Canyelles, el Poble-sec, etc.) fan una feina indispensable d’integració, cohesió social i refinament de la qualitat del nostre esport. Existeix un desconeixement total per part de la població de l’existència d’aquests clubs i una manca de prestigi dels clubs que viuen al dia i bàsicament del fet que tenen escoles de futbol.

Es produeix un fet a Catalunya, amb equips de les mateixes categories que els clubs de Barcelona, que els perjudica. Hi ha equips que són els únics d’una població i, per tant, l’Ajuntament els pot subvencionar. Aquí, com que l’Ajuntament no es pot permetre subvencionar cadascun dels clubs de Barcelona, juguen en desigualtat de condicions.

A més a més, Barcelona ha de ser una potència en l’organització d’esdeveniments esportius. Té un atractiu innegable per qualsevol mena d’esdeveniment internacional i pot triar. Tenim un sistema de grans infraestructures que està bé i que et permet hostatjar grans esdeveniments, que també et donen un valor afegit. Signifiquen un cost molt baix i la mena de públic que atrauen és un públic cultural, perquè tracten la ciutat amb respecte.

3. Crítica

Un estudi encarregat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya a mitjans de 2018 va constatar que les entitats esportives de Barcelona eren particularment crítiques amb les polítiques del govern de Colau durant aquest mandat. Les entitats esportives suspenen la relació entre entitats i tècnics, les accions de promoció de l’esport per part de l’Ajuntament, els projectes amb projecció internacional o el suport específic a cada entitat, per posar alguns exemples. El Pla estratègic de l’Esport 2012-2022, que s’haurà de refer en el proper mandat, era desconegut pel 89% dels enquestats.

La situació en la qual operen els clubs de barri de la ciutat és de gran precarietat: els costos de manteniment, la gestió dels impostos municipals i la invisibilització de la seva activitat són llasts que arrosseguen des de fa mandats.

L’Ajuntament tenia un programa de beques per pagar l’assegurança dels menors federats que va retirar. Això posa molts menors en dificultats, perquè com sabem, l’esport de barri és la primera frontera de la integració de moltes famílies que tenen problemes a casa.