Escoles Bressol

L’escola bressol s’ocupa els anys més determinants de l’educació i, per això, ens centrem especialment en ampliar places i en flexibilitzar-ne els horaris per donar servei a més famílies.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

A curt termini

• Política tarifària inclusiva. Ampliar i reformar els trams perquè s’adeqüin més a les circumstàncies familiars.

• Disminuir les ràtios educador-infant per situar-les, com a mínim, a nivells europeus.

• Augmentar la relació i el diàleg amb els pares dels infants, que cada escola bressol (EB) pugui crear l’ambient idoni per als infants en relació amb la seva llar. Creació d’una plantilla de mediadors culturals que puguin fer de mitjancers quan sigui necessari.

• Enfortir el rol del català des del primer contacte de l’infant amb el sistema educatiu, de manera que sigui la llengua de comunicació entre els infants tant a l’aula com a les estones de lleure. Oferir a la comunitat educativa la possibilitat i els mitjans per a poder adaptar estratègies integrals com les de les escoles de la Bressola de la Catalunya del Nord.

• Seguiment continuat de les polítiques aplicades perquè puguin modificar-se i millorar-se ràpidament.

• Aprenentatge continuat a partir de l’experiència dels professionals.

• Aplicació d’un sistema de contacontes d’acord amb el programa 30 million words.

A mitjà termini

• Augment de places als barris amb més demanda.

• Adaptar els horaris de les EB a les necessitats familiars.

• Suport i formació a l’IMEB i al personal de les EB, tant en aspectes educatius com de salut mental i emocional, per a la promoció i millora de la salut mental i emocional dels alumnes i famílies, com dels mateixos professionals educatius.

• Oferir recursos als serveis d’atenció precoç de la ciutat perquè puguin incrementar i millorar els programes de detecció i prevenció de trastorns en el desenvolupament a les EB, ja que són els mateixos CDIAP amb els recursos propis qui ara mateix ho està portant a terme.

A llarg termini

• Barrejar infants de diferents nivells socioeconòmics

2. Diagnosi

Nombrosos estudis realitzats han demostrat que l’única manera de trencar amb el cicle de la pobresa s’aconsegueix per mitjà de l’educació precoç i de qualitat als infants de 0 a 3 anys. A diferència de la creença de que la igualtat d’oportunitats es dona exclusivament una vegada assolida l’educació primària bàsica i per mitjà de la subvenció de cursos d’estudis superiors, els estudis dels quals es parla a continuació demostren el contrari: l’educació́ i l’atenció rebuda en els tres primers anys de vida són primordials a l’hora de determinar el futur d’un infant. Són els primers tres anys de vida els que marcaran la diferència i permetran a l’infant poder trencar definitivament amb el cicle de la desigualtat.

Un sistema insuficient d’escoles bressol no té conseqüències únicament per l’infant, sinó també per la seva mare, qui en la majoria dels casos decideix deixar de treballar per fer-se càrrec del fill. En aquests casos, la dona pateix un risc més elevat d’exclusió social i de pobresa, ja que la feina domèstica que li pertoca no li és remunerada. En els casos en els que, a més a més, la renda de l’altre progenitor és molt baixa o la criança és monoparental, els riscos d’exclusió social són molt més elevats.

Actualment, Barcelona té 101 escoles bressol municipals. Per districtes, estan repartides de la següent manera: Ciutat Vella 8, Eixample 9, Gràcia 8, Horta-Guinardó 15, Les Corts 4, Nou Barris 13, Sant Andreu 10, Sant Martí 17, Sants-Montjuïc 11, Sarrià-Sant Gervasi 6.

Al districte de Sant Martí és on hi ha més alumnat, seguit d’Horta Guinardó i Nou Barris. Els que menys alumnes tenen són els districtes de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi.

3. Crítica

La tarifa mínima mensual per una plaça a una escola bressol municipal són 50 euros, i la màxima mensual és de 395 euros, que cobreix el 55% del cost directe de funcionament, segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona. Es paga durant 10 mesos, des del mes de setembre fins al juny. Els preus públics es calculen mitjançant la tarifació social, que té en compte la renda (segons uns llindars establerts) i el nombre de membres de la unitat familiar. El tram calculat serà vigent durant tot el curs escolar.

A nivell de finançament, a principis de l’any 2018 l’Ajuntament va enviar un requeriment a Ensenyament perquè els abonés els diners pendents de quatre cursos, la qual cosa significa la reclamació de 42 milions d’euros. Un acord entre Generalitat i Ajuntaments el 2010 establia que el cost de cada plaça es repartiria entre les famílies, l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament. Tot i això, l’Ajuntament manté que des de 2012 la Generalitat no ha posat la part que li pertocava per cada plaça (1.800 euros) i han mantingut les subvencions a les escoles bressol privades. El govern de la Generlitat va prometre el juny de 2018 que quan aprovessin uns nous pressupostos, tornarien a finançar les escoles bressol.

Sobre el projecte educatiu de les EBM de Barcelona, el web de l’Ajuntament diu el següent: “Cadascuna de les escoles bressol municipals elabora el seu projecte educatiu, que valora les característiques del context on se situa el centre i que es concreta en un conjunt de decisions relatives a l’educació que es vol oferir als infants, sota les directrius generals marcades des de l’IMEB.”

Conseqüències de la tarifació, crítiques i plataformes:

Aquesta nova tarifació significa que un terç de les famílies pagaran més patint un augment de fins a 105 euros mensuals, la qual cosa és una pujada superior al 36%. La plataforma Escola Bressol Municipal de tots i totes ho denuncia, i reclama que ningú pagui més de 289,3 euros mensuals, que era el que tenia tothom l’any passat (excepte aquells que tenien algun tipus de bonificació). Des d’aquesta plataforma diuen que això provocarà que els qui tenen més recursos marxaran dels centres municipals i generi segregacions dins dels mateixos barris.

Cal tenir en compte que dins de les famílies afectades per la pujada, n’hi ha unes 600 que durant el curs anterior no pagaven cap import i ara hauran de pagar 50 euros mensuals, pagats a través de la Targeta Barcelona Solidària de les famílies sota el llindar de la pobresa per comprar productes bàsics, de manera que la quota els resta part de l’ajuda.

Des de la FaPaC (l’agrupació de les AMPA catalanes) també es critica aquesta tarifació social, perquè “no pot ser pujar de manera tan forta unes tarifes per baixar-les a uns altres” (Xavier Olivella, de la FaPaC, en declaracions a Nació Digital). La plataforma no vol que hi hagi unes famílies perjudicades, a la vegada que consideren que s’ha de tendir a la gratuïtat. També es critica el fet que la renda familiar a partir de la qual es fan els càlculs per definir la mensualitat és la de l’any anterior, sense tenir en compte els possibles canvis en la renda familiar.

A més, la FaPaC calcula que invertint 2,1 milions d’euros anuals no s’haura d’incrementar la quota màxima, la qual cosa significa menys el 0,1% del pressupost municipal.

Reacció de l’Ajuntament

Davant les crítiques i demandes de les plataformes de pares afectats per la nova tarifació, que asseguren que perjudica a la classe mitjana, l’Ajuntament diu que el sistema està calculat perquè ningú no destini més d’un 7,5% de la seva renda familiar a pagar l’escola bressol. L’equip de Barcelona en Comú ha aprovat una partida d’1,5 milions d’euros per revisar el seu sistema de tarifació social i estudiar una possible compensació a les famílies perjudicades.

L’Ajuntament està fent un replantejament de les escoles bressol municipals, i està estudiant de proposar una flexibilització dels horaris per adaptar-los millor al dia a dia de les famílies. Ja hi ha unes quantes escoles bressol que fan torns de matí i tarda obrint de 9 a 19h (com l’Aurora, al Raval), cosa que insisteixen que no significa que vulguin que l’infant es quedi 8 hores a l’escola bressol. També volen revisar el sistema de ràtios (sobre les quals no hi ha dades oficials, però sabent que el govern Trias les va establir en 8, 13 i 20 pels infants de 0, 1 i 2 anys), que volen adaptar a cada centre depenent de les necessitats sobre l’atenció en els alumnes, a més de la incorporació d’educadors socials. Per tenir una referència, les millors ràtios són les d’Islàndia, que tenen 7 alumnes per professor, i les pitjors són les de Mèxic i Xile amb 25 alumnes (segons les últimes dades oficials publicades, d’Eurostat el 2014). Tot i el debat que han obert l’Ajuntament per repensar les escoles bressol a Barcelona, han deixat molt clar que no pensen tocar la seva tarifació social tot i haver incorporat 1,5 milions d’euros més al pressupost de 2018.