Emergència climàtica

Els propers quatre anys seran clau per adaptar la ciutat als grans canvis i fenòmens globals com el canvi climàtic, per apostar decididament per un model energètic 100% renovable, i liderar la transició cap a una Economia Circular oferint noves oportunitats al teixit econòmic i productiu de la ciutat, i millorant la seva competitivitat

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

A curt termini

• Crear una oficina d’ajut a la transició energètica que es dediqui a informar el públic en general (fent tasca de divulgació sobre els beneficis de la sobirania energètica), impulsar, facilitar i multiplicar les iniciatives de canvi de model energètic i assessorar els ciutadans que vulguin fer el pas a les renovables.

• Simplificar els procediments administratius per autoritzar les instal·lacions solars tèrmiques i fotovoltaiques.

• Impulsar la capacitació professional d’instal·ladors solars.

• Impulsar mecanismes de facilitació de crèdit financer i/o beneficis fiscals per a particulars i comunitats de veïns que vulguin instal·lar placa solar fotovoltaica o tèrmica.

• Fer un diagnòstic dels fluxos materials i energètics a la ciutat per identificar oportunitats i definir accions prioritàries en economia circular.

• Visibilitzar les bones pràctiques ambientals existents entre les empreses i entitats de la ciutat per donar-les a conèixer i posicionar-les com a exemple.

• Donar suport i impulsar el Circular Economy Hotspot 2020 que se celebrarà a Barcelona, com a instrument de posicionament europeu de la ciutat en l’àmbit de l’economia circular.

A mitjà termini

• Elaborar un pressupost climàtic per a Barcelona. Els pressupostos climàtics mostren les mesures implementades o previstes per assolir els objectius climàtics de la ciutat i convertir-se en una ciutat baixa en carboni. Així com un pressupost ordinari té un límit màxim de quants diners es poden gastar, un pressupost climàtic mostra un límit màxim de gasos amb efecte d'hivernacle que es poden emetre.

• Obrir el debat sobre la titularitat de la xarxa de distribució elèctrica i estudiar les vies per passar a titularitat pública l’actual xarxa d’ENDESA i/o generar-ne una de pròpia desenvolupada a partir de les xarxes d’enllumenat públic, metro i tram.

• Impulsar un projecte emblemàtic de generació elèctrica renovable, desitjablement sota una forma cooperativa, com podria ser un aerogenerador de 5 MW a l’àmbit del Besòs.

• Feer pilots per instal·lar calderes de microgeneració de gas en interiors d’illa recuperats que puguin servir electricitat i calor per substituir calderes domèstiques.

• Transformar els polígons de la riba dreta del Besòs en un pol atractor d’activitat econòmica relacionada amb l’economia circular i el canvi climàtic, en connexió amb la ciutat, els centres de recerca del Besòs i les infraestructures ambientals de l’àmbit.

• Implantar sistemes de recollida de residus porta a porta i de pagament per generació. Cal superar una etapa de voluntarietat en la correcta separació en origen dels residus i transicionar cap a models de recollida, de gran èxit allà on s’han implantat, que trenquin l’anonimat i responsabilitzin cada llar de la quantitat i qualitat dels residus generats.

• En la recollida selectiva d’envasos lleugers, Barcelona ha de prendre partit cap a sistemes que trenquin la voluntarietat actual de l’ús del contenidor groc i permetin avançar cap a sistemes que incentivin el retorn dels envasos lleugers (per exemple el Pfand [dipòsit] a Alemanya). Malgrat que la decisió sobre el model de reciclatge o reutilització d’envasos s’haurà de decidir a nivell català, Barcelona pot i ha de facilitar recursos, espais logístics i suport al petit comerç per tal d’afavorir la implantació de sistemes com el Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos que poden assolir recollides selectives per sobre del 95%.

• Facilitar i potenciar la generació elèctrica renovable per part d’empreses i particulars. L’implementarem a tots els edificis municipals, i abandonarem els combustibles fòssils i nuclears de fissió el més aviat possible i obrirem la porta al 100% renovable. És una emergència.

• Promoure el tancament de la planta de valorització energètica del Besòs.

A mitjà termini

• Fixar l’objectiu 2040 de ciutat lliure de combustibles fòssils (tant en els usos directes associats a la mobilitat i els usos tèrmics com els indirectes associats al consum elèctric) i de fissió nuclear.

2. Diagnosi

La lluita contra el canvi climàtic i la transformació del sistema energètic són desafiaments fonamentals en el camí cap a un futur sostenible per a les empreses, la societat i el medi ambient. L'Acord de París va enviar un senyal decisiu i global que l'inici de la transició cap a una economia pròspera i circular és inevitable i irreversible.

El model lineal de producció i consum —conegut popularment com a model “d’un sol ús”— està basat en l’extracció de matèries primeres i el seu processat en béns de consum que tard o d’hora acaben esdevenint residus. Aquest model està mostrant senyals d’esgotament i té importants limitacions tant a l’entrada com a la sortida del procés que en comprometen la viabilitat futura. D’una banda la tendència a l’alça i la volatilitat dels preus de les matèries primeres posen en risc la base material sobre la qual produir nous béns, i d’altra banda, la generació de residus sòlids, aigües residuals i emissions de gasos amb efecte hivernacle amenacen les condicions d’habitabilitat del planeta.

En contraposició amb el model lineal, l’economia circular té com a objectiu principal preservar durant el màxim de temps el valor dels productes, components i materials dins de l’economia. L’aplicació de l’economia circular, per tant, requereix un canvi de visió tant empresarial com territorial i individual, repensant la manera de produir i consumir.

Fixem-nos en com ”d’un sol ús” és la nostra economia. L’any 2012, a la Unió Europea el total de reciclatge de materials i recuperació d’energia dels residus va rescatar només el 5% del valor de les matèries primeres, mentre que el 95% del valor material i energètic es va perdre després del primer cicle d’ús. En aquest context, el Paquet d’Economia Circular de la Comissió Europea impulsa estratègies d’economia circular de manera transversal, amb l’objectiu final de reforçar la competitivitat i resiliència de l’economia europea.

La Barcelona metropolitana ha de fer una transició cap a l’economia circular impulsada per la microgeneració distribuïda d’energies netes i renovables. Les empreses, les administracions, els centres de recerca, el tercer sector i la societat en general han de liderar l’adopció de conceptes de producció i consum ecoinnovadors, l’autogeneració energètica i aconseguir augmentar la competitivitat del territori al mateix temps que redueixen l’impacte ambiental.

3. Crítica

El repte de l’economia circular és enorme, com també ho és la urgència i la necessitat del canvi cap a models de producció i consum que ens facin menys dependents de la importació de matèries primeres i energia, així com minimitzar la generació de residus i emissions.

Tan gran és el repte que requereix la implicació de tots els agents de l’economia, i en especial cal que el sector públic i el privat vagin alineats i comparteixin una visió comuna.

Durant el darrer mandat els perjudicis mutus entre Ajuntament i l’empresariat ha fet molt difícil teixir les necessàries complicitats per abordar reptes complexos. Tanmateix, a Barcelona i per extensió a l’Àrea i la Regió Metropolitana, existeix una potent iniciativa privada en diversos sectors (agroalimentari, tèxtil, envasos, manufacturer, etc.) que ja aposta per l’economia circular, però si li sumem l'impuls públic (incentivant, legislant per a la circularitat i educant) podem posicionar Barcelona com a referent europeu. Tenim tots els actius, coneixement i motivacions per avançar.

En l’àmbit de l’energia la proposta estrella del darrer mandat ha estat la comercialitzadora Barcelona Energia, alimentada principalment per electricitat procedent de la Planta de Valorització Energètica de Sant Adrià de Besòs, és a dir, procedent de la incineració de residus.

En el mercat ja hi ha centenars de comercialitzadores elèctriques, i l’únic sentit per crear-ne una de nova des de l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser el d’abastir els equipaments municipals de forma més econòmica. La proposta realment transformadora seria en l’àmbit de la distribució, en el qual ENDESA és alhora propietària i gestora de la xarxa elèctrica. Cal iniciar el debat per separar la propietat de la gestió, i establir un model de propietat pública de la infraestructura.