Educació

És necessari incrementar la presència política de l’Ajuntament en les decisions que pren el Consorci d’Educació de Barcelona i donar veu a la comunitat educativa. A més, cal enfortir el rol del català des del primer contacte de l’infant amb el sistema educatiu.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

A curt termini

• Actualitzar les dades del web del CEB i l’IMEB, i garantir que es publiquin totes les ofertes de feina.

• Conjuntament amb el Departament d’Educació, fer una anàlisi en profunditat dels avantatges i inconvenients que suposa el Consorci per Barcelona. Caldria valorar aspectes com les aportacions d’innovació o de qualitat del CEB que no aportin els serveis que presta la Generalitat, nombre de professionals i ràtios professional/usuari en cada recurs.

• Revisió de l’eficàcia de programes específics que s’estan duent a terme a la ciutat de Barcelona, des de l’IMEB i el CEB i divulgar els que hagin permès mesurar millores significatives.

• Enfortir el rol del català des del primer contacte de l’infant amb el sistema educatiu, de manera que sigui la llengua de comunicació entre els infants tant a l’aula com a les estones de lleure. Oferir a la comunitat educativa la possibilitat i els mitjans per poder adaptar estratègies integrals com les de les escoles de la Bressola de la Catalunya del Nord.

A mitjà termini

• Fer un procés participatiu amb la comunitat educativa de Barcelona per identificar i fer propostes al voltant dels elements de valor afegit que podria aportar el CEB. Debatre sobre iniciatives que s’estan duent a terme i sobre noves propostes: Hores de lliure lectura fora de l’horari escolar, activitats als patis en hores no lectives, reforços en comprensió lectora, redacció i matemàtiques a primària en horaris no lectius, patis més arbrats i amb menys formigó, entre altres.

• Analitzar (també amb la participació del professorat) programes que s’estan duent a terme en d’altres municipis de Barcelona, com el projecte English Workshops o el Projecte Auxiliars de Conversa d'Anglès, de l’Ajuntament del Prat del Llobregat, així com altres programes similars d’altres llengües.

A llarg termini

• Racionalitzar i maximitzar els beneficis del fet de disposar de recursos com el CEB i l’IMEB.

• Oferir a la comunitat educativa els mitjans per promoure l’extensió i millora dels espais educatius exteriors, o altres models d’avantguarda, en consonància amb les tendències pedagògiques que potencien el desenvolupament cognitiu.

• Posar en marxa un programa d’alfabetització digital per a la gent gran i per a aquells col·lectius en què la recerca mostri que existeix una escletxa.

• Celebració del primer congrés d’educació tecnològica de Barcelona per la comunitat educativa: COM AFRONTAR EL REPTE QUE SUPOSA LA REVOLUCIÓ DIGITAL.

2. Diagnosi

S’observa que el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) és una institució amb gran complexitat organitzativa, i és un model que no es repeteix en altres indrets de Catalunya.

Es va crear en un moment sociopolític en què es pugnava, entre partits polítics, per parcel·les de poder o gestió de serveis de Barcelona.

A vegades es detecta que els serveis, en concret els de l’àrea d'Orientació i Educació Inclusiva, es poden superposar amb els del Departament d’Educació de la Generalitat.

Es constata manca de coordinació real entre professionals de les dues institucions. Des del Consorci, sovint es mostren poc receptius a l’intercanvi de mètodes, procediments i enfocaments educatius que sens dubte revertirien en l’alumnat, els centres educatius i les famílies.

Actualment, a la pràctica, el CEB replica les funcions del Departament d’Educació, exclusivament per Barcelona, mentre que l’IMEB assumeix les funcions que més típicament depenen dels municipis en l’àmbit de l’educació.

Tot i que el paper de l’Ajuntament dintre del Consorci no li permet aplicar directament les mesures que pretendria, és obligatori incidir-hi i pressionar per a dur a terme els canvis necessaris.

3. Crítica

A parer nostre, respecte a la gestió actual de les polítiques d’educació en el municipi de Barcelona, destaquen alguns punts crítics:

Possible duplicitat de serveis entre les dues institucions.

Dificultat en la coordinació entre professionals de les dues institucions.

Generació de serveis endogàmics quant a la selecció i contractació dels professionals.

El Consorci d’Educació, que no existeix a la resta de Catalunya, hauria de suposar algun valor afegit que actualment no es percep.

Manca de transparència en la gestió i la implementació dels recursos, tant al Consorci com a l’IMEB.

Manca d’objectivació, mesura de l’eficàcia i publicació dels resultats de molts dels programes que s’implementen en diferents centres educatius.

Dèficit en l’ensenyament d’altres idiomes, que es podria revertir mitjançant mesures de suport, aportades per l’Ajuntament.

Pel que fa a l’ensenyament i ús del català, és la llengua que connecta Barcelona amb el millor que pot oferir de si mateixa, amb tot el que tenim de genuí i que ens permet brillar amb llum pròpia en el món. Més enllà d'orígens diversos i per personalíssimes que puguin ser les circumstàncies de cadascú, és la llengua que ens permet enfrontar-nos sense por als oligarques, espanyols i catalans, que la tenen sotmesa. Una capital forta necessita una llengua forta. Per això ha de ser la llengua forta a l'aula i al pati, la llengua que tothom s'esforça a parlar bé, la llengua que no cedeix i que ens fa lliures.

I, finalment, no ens podem permetre que una ciutat com Barcelona tingui un 35% de la població barcelonina amb un nivell baix o cap de coneixement competencial digital. El 80% de les persones "desconnectades" a internet ho són o bé per motius econòmics o per un nivell baix d'estudis. Està comprovat que el nivell d'estudis depèn de la renda. Per això, el baix domini d'internet se suma a aquestes desigualtats que ja existien prèviament al perfil socioeconòmic.