Economia

Les polítiques de l’Ajuntament en matèria econòmica, a causa de l’enorme potencial transformador de la ciutat, són primordials per al futur de Barcelona i han de passar per millorar la relació entre el creixement econòmic i la seva repercussió en els ciutadans.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

A curt termini

• Elaborar un inventari d’espais de la ciutat per allotjar incubadores d’empreses i espais de treball compartit.

• Reforçar la relació entre els programes de formació professional amb aquest entorn tecnològic i d’innovació.

• Impulsar l’ús d’instruments de compra pública innovadora que promogui la participació d’empreses emergents (start-ups) als projectes de l’Administració.

• Fomentar la recerca i la innovació com a pràctica habitual de les grans empreses a partir d’establir vincles amb projectes empresarials de nova creació.

• Crear un consorci de promoció de l’activitat comercial de la ciutat que promogui la cooperació empresarial, la promoció i digitalització del comerç i que impulsi la formació.

• Introduir les cooperatives de consum en la dinamització dels mercats municipals.

A mitjà termini

• Millorar l’eficiència de la ciutat a l’hora de captar inversions. Entitats encarregades de captació estrangera directa com l’estatal ICEX o Barcelona Activa, amb un pressupost molt superior, aconsegueixen resultats molt per sota dels de la unitat de Trade&Investment d’Acció.

• Redefinir Barcelona Activa perquè faci un pas endavant i ajudi les empreses a internacionalitzar-se.

• Dotar de les eines i coneixements necessaris perquè les petites empreses escalin i facin el pas de petit projecte a gran empresa.

• Acostar Barcelona Activa als barris i reforçar els lligams amb els diferents actors de la ciutat.

• Implementar marcs regulatoris provisionals o pilot, controlats i flexibles, que permetin l’experimentació durant la primera fase de desenvolupament dels projectes innovadors.

A llarg termini

• Establir una estratègia de diplomàcia científica i tecnològica per visualitzar el potencial innovador de la ciutat.

• Generar relacions estratègiques amb centres de recerca i empreses internacionals.

• Crear la figura de l’agregat científic, similar al que té l’ambaixada danesa a Silicon Valley.

• Promoure el paper de les empreses compromeses amb els valors democràtics.

2. Diagnosi

Hi ha una forta diferència entre la realitat econòmica de la ciutat i el seu potencial.

Enguany, Barcelona ha entrat en el rànquing de les 30 principals ciutats tecnològiques del món. La ciutat és la tercera millor en benestar i qualitat de vida i la cinquena en infraestructures, i en comparació amb la resta gaudeix de baixos costos en el lloguer d’espais de treball i de cotreball (coworking). Aquestes característiques fan que Barcelona parteixi d’una situació privilegiada per atraure talent global i sigui la capital de referència de la innovació tecnològica del sud d’Europa.

Tot i que la creació d’aquest ecosistema ha donat molts casos d’èxit, no és suficient perquè les iniciatives empresarials que s’han instal·lat a Barcelona segueixin a la ciutat un cop han passat la fase inicial i, per tant, necessiten un entorn més favorable per créixer. Necessitem crear les condicions adequades per combatre un problema que és crònic entre les pimes i ara també en les startups.

El 15,4% dels barcelonins considera l’atur com el primer i més greus dels problemes personals. És per això que les polítiques de l’Ajuntament en matèria econòmica, a causa de l’enorme potencial transformador de la ciutat, són primordials per al futur de Barcelona i han de passar per millorar la relació entre el creixement econòmic i la seva repercussió en els ciutadans.

3. Crítica

El mandat de Colau demostra que no és una alcaldessa atenta a les noves iniciatives ni disposada a atraure oportunitats econòmiques a la ciutat.

L’economia de Barcelona té l’extraordinària capacitat per sobreviure males gestions per part de la seva administració, però sota el mandat d’Ada Colau, l’Ajuntament ha dut a terme una política econòmica basada en dogmes ideològics i sense tenir en compte les necessitats de l’economia local.

Les idees preconcebudes de l’alcaldessa i la seva negativa a obrir i modificar les propostes en funció de les necessitats de cada realitat concreta ha provocat situacions perjudicials per al benestar econòmic dels barcelonins.

Un bon exemple de la falta d’empatia de l’administració Colau és l’aplicació de les superilles. Tot i que la idea inicial va sorgir durant el mandat de Xavier Trias (Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018), ha començat a ser aplicat sota la direcció d’Ada Colau. La idea parteix de la pacificació de zones enfocades a la circulació del cotxe, que és una bona premissa, la seva aplicació però no ha estat la més adequada i va ser articulada sense estudis previs sobre el possible impacte ambiental —i en especial econòmic— que podia suposar.

L’alcaldessa tampoc ha sabut posar d’acord els diferents agents econòmics de la ciutat per trobar solucions de consens. La falta de capacitat per liderar el projecte econòmic de la ciutat no ha permès grans acords de ciutat, com en el cas dels horaris comercials. El fallit procés participatiu en què només va opinar el 0,09% dels barcelonins (4) i la seva negativa a modificar la seva postura, evidencien com el seu dogmatisme ideològic no li permet veure el fracàs de la gestió de la problemàtica.

Com es va veure durant la vaga del sector del taxi, aquesta incapacitat per encarar les situacions de conflicte del govern Colau no només comporta una administració ineficient sinó que també perjudica el petit comerç que ha de patir les conseqüències econòmiques de la mala gestió del dia a dia de l’Ajuntament.