Cultura

Instrumentalizació i banalització de la cultura: Els interessos de partit han condicionat la política cultural barcelonina dels últims quaranta anys. La cultura s’ha utilitzat com a instrument – com que la política ha defugit el conflicte, s’ha conduit als creadors a la despolitització i s’ha reduït el seu espai de llibertat.

Vols contribuir a elaborar el programa?

Aquest document és un esborrany creat per l'equip de Programa de la candidatura fruit de les primàries i treballat per grups de voluntaris. Ara és el moment que tu hi afegeixis la teva perspectiva. Som una candidatura oberta i compromesa amb la participació: les teves propostes, esmenes, idees i denúncies seran treballades pels equips de treball i les taules obertes de voluntaris. Suma't a la participació amb conseqüències. La intel·ligència col·lectiva és el futur. Les primàries són només el començament. Allibera't. Barcelona és capital.

Navega pel document de programa

1. Diagnosi

2. Crítica

3. Propostes

4. Referències

1. Diagnosi

A Barcelona, s’ha utilitzat el potencial cultural de la ciutat per a finalitats partidistes. S’ha volgut segregar la ciutat del país, presentant-la com una entitat desconnectada i negant-li la capitalitat.

La conseqüència d’això és la desaparició, ocultament o menyspreu d’obres i autors que no encaixaven amb el relat polític imperant, tant clàssics com contemporanis. Això ha provocat una instrumentalització cultural i la submissió de la cultura a la política de partit. S’ha conduit els creadors cap a la banalització cultural i cap a l’adscripció política buida de contingut.

Des del pujolisme i el maragallisme – els dos discursos culturals imperants – s’ha ordenat els productors culturals sota el seu signe polític. En funció dels interessos electorals del moment, s’han generat equipaments, recursos o càrrecs públics, convertint la cultura en un instrument estètic de la política. El cas històric del TNC o el de MACBA en serien exemples clars. És a dir, s’ha convertit els artistes i les institucions culturals en instruments del relat polític.

Això ha propiciat que els agents culturals es transformin en elements decoratius de la política i ha generat un sistema basat en deutes de poder, que condueix a la mediocritat, la corrupció, la instrumentalització d’institucions, recursos, subvencions i ajudes sense exigències de resultats i sense aportar res a la societat.

2. Crítica

Un Ajuntament sense projecte: L’Ajuntament actual no té projecte cultural propi i el sector no ha estat prioritari per al consistori. La sensació d’abandonament s’ha fet present entre la gent del sector des del principi de la legislatura, amb la comissionada Berta Sureda. Això es tradueix en la manca d’idees i propostes, les absències polítiques als esdeveniments culturals i la manca d’implicació i l’oblit de les problemàtiques amb les que es troben els creadors.

El partit que governa l’Ajuntament va entregar posteriorment la regidoria de cultura al partit socialista, que ha controlat les polítiques culturals de la ciutat durant gairebé quaranta anys. Això es va traduir en la continuïtat de les polítiques clàssiques del socialisme: despesa en grans infraestructures amb partides milionàries de pressupost, com la projectada Casa de les lletres, acumulació de poder, repartiment de càrrecs i prebendes en funció de les afinitats ideològiques i no dels mèrits.

L’Ajuntament ha usat la cultura com a instrument polític i l’ha intentat fer servir com a propaganda ideològica als actes culturals. Això es demostra amb l’apropiació de debats pretesament plurals que s’han convertit en actes de transmissió ideològica, com es va fer evident en el Festival Ciutat oberta. La cultura es vol posar al servei del govern i no a l’inrevés.

3. Propostes

Polititzar els artistes, despolititzar els sous. Volem aturar la instrumentalització cultural. Cal polititzar els artistes i despolititzar els seus sous. La politització dels artistes ha de ser lliure i no ha de determinar la seva valoració pública ni la seva trajectòria. Polititzar vol dir afavorir, des de les institucions, la crítica i el conflicte que els últims quaranta anys de sous polititzats han amagat. Cal deixar de veure els artistes com a elements decoratius del sistema polític.

Des de l’Ajuntament, cal provocar la renovació de criteris culturals i propiciar una lectura més lliure d’aquests criteris – cal donar valor al talent i al risc dels artistes.

Llibertat. Volem recuperar un paradigma de llibertat a l’interior de l’àmbit cultural. Des de les institucions, volem estimular els artistes, creadors i agents culturals a reivindicar el seu dret i la seva obligació de representar un espai completament lliure davant la societat. Defensem la llibertat d’expressió i la llibertat de creació, combatent el discurs de la ofensa com a defensa i de la correcció política coercitiva. Volem donar valor a la noció de risc que assumeixen els artistes. La política ha d’estimular la idea de risc. Volem que els creadors siguin corresponsables del grau de llibertat cultural i de pensament de la societat, han de crear un espai de relacions que faci possible crear un ambient de llibertat. Els artistes s’han de fer preguntes difícils per fer el discurs més lliure.

Els creadors han d’estar al centre del discurs cultural. Volem que el pressupost cultural tingui com a prioritat als creadors, que són la baula més dèbil de la cadena. El capital econòmic de la cultura ha de quedar dins del sector. La precarietat artística és un dels elements més preocupants de l’àmbit cultural barceloní.

3.A Proposta a curt termini

Ajudes als creadors (autònoms): Establir uns criteris de mèrits culturals i tenir en compte la condició social i fonts d’ingressos de cada creador. En funció de pressupost pagar una part proporcional de quota d’autònoms, sense límit de durada però revisió anual de mèrits i treball i també de situació econòmica i social de l’artista i necessitats que tingui per a poder seguir treballant. Elecció per part de jurat específic. Ajuntament proactiu en la recerca els premiats, ni concurs ni burocràcia sinó elaboració d’una categoria de mèrit cultural i contribució a la ciutat tenint en compte sempre criteris socials i de necessitats econòmiques de creadors. Generar un conjunt de beneficiaris: Llista per mèrits i trajectòria del benefici cultural que aporten a la ciutat, una categoria que ofereixi retribució econòmica, estabilització, reconeixement, possibilitats creatives

Ajudes als negocis culturals (lloguer): Ajuda directa i proporcional per part de l’ajuntament als negocis particulars d’especial interès cultural per a la ciutat. Incidència directa en la despesa fixa. Tenint en compte elements estructurals, renda, ingressos, també culturals, trajectòria, aportació a la ciutat, etcètera. Evitar la burocràcia aprofitant els recursos de l’Ajuntament per alliberar els treballadors de la cultura de la càrrega d’hores i feina que suposa la burocràcia.

Projecte Teatre Municipal. Apostem per la creació d’un teatre municipal, que sigui itinerant i que doni projecció a les companyies municipals. Combinar l’oferta de teatre català amb un programa de companyies de teatre itinerant d’arreu del món que vinguin a fer estades a Barcelona, potenciant la capitalitat cultural de la ciutat i l’intercanvi cultural.

Creadors a les biblioteques – els equipaments han de servir als creadors. Cada biblioteca municipal paga el sou a un creador durant un any i el creador retorna la inversió amb talent. Un any de durada, sou mensual, retribució de l’artista a la biblioteca en diversos formats: xerrades, guies lectores, prescripció, entrega d’obra, organització d’actes. Elecció per part de comitès independents. Criteris culturals i socials en l’elecció: trajectòria, projecte creatiu concret, renda personal, fonts d’ingressos... Especial atenció als autors catalans, a les dones, als projectes d’interès col·lectiu, al servei de la biblioteca, a la contribució específica a la ciutat o a necessitats culturals. És un exercici extensible a traductors, historiadors, investigadors culturals; i també a creadors de música, teatre i dansa. Es podria estendre en diversos equipaments municipals: centres cívics, auditoris, teatres i museus.

3.B Proposta a mitjà termini

Aposta pels equipaments intermitjos. Abandonar el model de faraonisme i propaganda de grans equipaments i apostar per detectar les mancances i necessitats concretes a cada barri.

L’aposta internacional. Potenciar els intercanvis culturals a tots els sectors. Promocionar la internacionalització amb beques, estades i intercanvis. Promoció de grans festivals literaris.

3.C Proposta a llarg termini

Descentralitzar la cultura. Hi ha un excés de concentració d’equipaments i propostes al centre de la ciutat i cal crear una xarxa que ampliï la zona cultural. Potenciar el moviment cultural entre barris i estendre la influència cultural de la ciutat cap a l’àrea metropolitana. Apostar per les relacions entre ciutats amb projectes conjunts.

4. Referències

  • Vídeo CAP Raval Nord: Conflicte entre el MACBA i el CAP. Enllaç
  • Vídeo de l’acte “Cultura i Ciutat: Diàleg sobre creació a Barcelona”. Enllaç
  • Vídeo de l’acte “El teatre a Barcelona amb Sergi Belbel i Jordi Graupera”. Enllaç
  • Vídeo del debat de Primàries “Fem cultura o som cultura?”. Enllaç