Ciutat intel·ligent

Barcelona necessita urgentment una estratègia estructural d'innovació urbana que li permeti fer una metamorfosi cap a un model de ciutat intel·ligent, un que doni resposta i s'adapti eficientment a les necessitats dels ciutadans.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

A curt termini

• Crear un departament de ciutat intel·ligent —en el marc de l'institut de recerca urbà previst— que defineixi una estratègia estructural juntament amb els actors tecnològics locals la i que alhora incentivi i coordini les relacions entre aquest sector i el teixit associatiu.

• Redefinir contractació pública de l’Ajuntament per donar a les PIME i empreses emergents (start-ups) tecnològiques l’oportunitat real d’accedir-hi per deixar de beneficiar les grans empreses espanyoles.

• Obrir la fibra òptica de l'Ajuntament a la ciutat. Aquesta infraestructura pública ha de ser una xarxa neutra que, en benefici dels ciutadans, pugui ser aprofitada de manera descentralitzada i des de la igualtat de condicions.

• Estudiar els marcs regulatoris necessaris per a permetre el desenvolupament i la integració de tecnologies emergents com les cadenes de blocs (blockchain) i el vehicle autònom.

• Publicar tota la informació digital generada o gestionada per l’Ajuntament i promoure la reutilització d’aquestes dades, mitjançant una publicitat activa i un portal amb informació interconnectada i presentada de manera accessible i funcional. A més, aquesta plataforma ha d'estar connectada amb el sistema d'arxiu i gestió documental de l'Ajuntament.

• Emprendre iniciatives per augmentar la sobirania tecnològica dels ciutadans, de l'administració i de les seves relacions. Per exemple, explorar el potencial de la tecnologia de cadenes de blocs (blockchain) per desenvolupar un sistema de vot telemàtic descentralitzat i per tant impossible de boicotejar per part de l'Estat.

A mitjà termini

• Avaluar els resultats de l’estratègia del departament de ciutat intel·ligent per calibrar-la en totes les seves funcions i reorientar-ne les actuacions allà on calgui.

• Facilitar la realització de projectes pilot urbans per poder avaluar diverses solucions abans d'implementar-les i per augmentar la competitivitat de la innovació barcelonina i catalana.

• Crear una xarxa de nodes amb capacitat d’analitzar dades (estratègia de fog computing) instal·lats prop de sensors i altres dispositius ubicats al carrer per tal descentralitzar i optimitzar la gestió de la informació digital de la ciutat i millorar els serveis que se'n deriven.

• Enfortir el paper de Barcelona a les xarxes i projectes europeus de col·laboració que existeixen en l'àmbit de la ciutat intel·ligent, com ara l'SmartCity Tech i l’European Network of City Policy Labs.

• Redefinir el rol dels ateneus de fabricació comptant amb el lideratge del Fab Lab Barcelona, que és un model d'èxit a escala internacional i que té una visió estratègica alineada amb els nous models urbans, tecnològics i econòmics del segle XXI.

• Reformular la fundació Mobile World Capital perquè esdevingui un instrument funcional per impulsar la indústria, la infraestructura i la cultura tecnològica local i per aprofitar els congressos tecnològics que se celebren a la ciutat com una plataforma des d'on exercir un lideratge real.

• Utilitzar la realitat virtual i la realitat augmentada com a eines fonamentals per a la planificació urbanística, per promoure el turisme virtual del patrimoni arquitectònic i museístic de la ciutat i per dotar el zoo d'experiències immersives —en el marc de la reducció que preveiem en el nombre i diversitat de la fauna del zoo—.

A llarg termini

• Crear un banc de proves urbà a diversos barris de la ciutat, segons les necessitats econòmiques i de benestar, i les seves potencialitats, començant per la Barceloneta en usos de gestió del turisme, la seguretat i la qualitat de l’aire, que permeti testar el funcionament de noves tecnologies i de nous models energètics i productius i que alhora serveixi per regenerar un barri castigat pel turisme massiu.

2. Diagnosi

La irrupció de les grans metròpolis ha estat la clau de volta perquè el gruix de la nostra societat tingués l’oportunitat de progressar socialment i econòmicament. Tanmateix, aquest desenvolupament hiperbòlic urbà ha originat reptes globals que en l'actualitat qualsevol institució pública ha d'endreçar amb creativitat i responsabilitat. La vida de més de la meitat de la població mundial es concentra en nuclis urbans, els quals representen el 70% del consum energètic global i el 70% de les emissions de diòxid de carboni. Aquestes noves dinàmiques no han passat desapercebudes en els grans tractats i acords internacionals, que han establert com a objectiu principal assolir ciutats més inclusives, segures, resilients i sostenibles.

Barcelona té les peces clau per poder liderar aquests canvis i propulsar la qualitat de vida dels ciutadans a través de la innovació urbana. Així i tot, no té l'estratègia ecosistèmica necessària per fer-ho, no hi ha un engranatge que connecti les diferents peces. La deriva tecnològica dels anteriors governs municipals i el seu col·laboracionisme amb les empreses de l'IBEX-35, dificulta la prosperitat del teixit tecnològic local i redueix les possibilitats de Barcelona per millorar a través de la innovació urbana.

Els hubs tecnològics tiren però ho fan des de la inèrcia pròpia, no des d'una estratègia estructural impulsada des de l'Ajuntament. A més, la comunitat tecnològica de Barcelona no compta amb un banc de proves urbà on poder testar els productes i serveis innovadors i on es pugui avaluar el benestar que suposa per al ciutadà.

Si bé la ciutat té una bona musculatura d'empreses i institucions dedicades a la recerca i a la producció de tecnologies i sistemes intel·ligents, aquesta expertesa sovint està desconnectada entre ella i, a més, no té canals per entrar en contacte amb les necessitats detectades pels ciutadans i les associacions.

Els congressos tecnològics com el Mobile World Congress o l'Smart City Expo són una plataforma des d'on Barcelona podria exercir un rol de lideratge en l’àmbit internacional, però any rere any perd l'oportunitat de començar a ser-ho. Si bé comporta grans beneficis durant uns dies per certs sectors econòmics de la ciutat, la majoria dels esforços que s'han fet perquè la presència del congrés es transfereixi al sector tecnològic local i a la societat barcelonina, no han funcionat.

Barcelona necessita urgentment una estratègia estructural d'innovació urbana que li permeti fer una metamorfosi cap a un model de ciutat intel·ligent, un que doni resposta i s'adapti eficientment a les necessitats dels ciutadans.

3. Crítica

Els governs Colau i Trias no han desenvolupat un projecte integrat que permeti a Barcelona afrontar els reptes i aprofitar les oportunitats de la revolució tecnològica que hi haurà en les properes dècades. L'Ajuntament no té una estratègia sistèmica perquè la ciutat pugui passar de tenir una economia basada en els serveis a tenir-ne una de basada en la recerca i la innovació tecnològica.

Les iniciatives que s'han dut a terme estan desvinculades entre elles i sovint s'han desenvolupat al marge dels professionals i experts del sector. No hi ha hagut un interès per connectar els actors tecnològics de Barcelona i crear una xarxa entre els diferents nodes.

Ambdós governs han tingut una visió esbiaixada del concepte "ciutat intel·ligent”. No han abraçat la reformulació del concepte que s'està produint a nivell mundial, que vincula la intel·ligència d'una ciutat no només a la recaptació i gestió digital de dades sinó també a la seva capacitat d'innovar en la transició energètica, l'economia circular i la descentralització dels processos productius. A més, pel que fa a les dades generades pels sensors digitals, el govern Colau ha centrat el discurs en la necessitat de protegir la privacitat del ciutadà. La protecció de les dades és fonamental, però ha d'anar de bracet d'un augment de la transparència —les dades són del ciutadà i són una eina fonamental per fiscalitzar la tasca de govern— i, sobretot, d'un objectiu que en justifiqui la recollida.

En un escenari en què les startups tenen dificultats per consolidar-se i les pimes tecnològiques locals ho tenen difícil per competir amb les multinacionals, l'Ajuntament adjudica els contractes públics a grans empreses, sobretot espanyoles. De fet, els concursos sovint estan fets a mida perquè només puguin guanyar-los els poderosos. Cal donar a les pimes tecnològiques moltes més oportunitats d'accedir a la contractació pública.

La presa de decisions actual, basada en un model centralitzat i burocràtic, que es deu als interessos de les estructures de partits, no permet absorbir ni tampoc donar resposta a la complexitat de l’ecosistema urbà. El cost d’una planificació urbanística ineficient en una situació d’expansió massiva de les ciutats comporta indefectiblement a l’increment de les desigualtats, la marginalització dels barris perifèrics, la mobilitat ineficient, el descontrol de l’emissió de gasos i per tant una qualitat i una esperança de vida molt menor. L’Ajuntament actual no ha invertit de forma substancial en dotar la seva gestió d’eines que sistematitzin la presa de decisions, a partir de la gran empremta digital que actualment genera la ciutat de Barcelona, i que accelerarien la reconversió cap a una ciutat de baixes emissions de carboni, resilient, descongestionada i amb una governança més participativa.