Ciencia i innovació

Durant les últimes dècades, Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona s’han convertit en un epicentre de la recerca i la innovació a Europa. Durant el període 2015-2017, hem escalat al segon lloc del rànquing de concessió d’ajuts de l’European Research Council (per milió d’habitants) [1], i en l’última actualització del Nature Index, que quantifica la producció científica d’una ciutat o regió, Barcelona es posiciona nº34 [2]

Vols contribuir a elaborar el programa?

Aquest document és un esborrany creat per l'equip de Programa de la candidatura fruit de les primàries i treballat per grups de voluntaris. Ara és el moment que tu hi afegeixis la teva perspectiva. Som una candidatura oberta i compromesa amb la participació: les teves propostes, esmenes, idees i denúncies seran treballades pels equips de treball i les taules obertes de voluntaris. Suma't a la participació amb conseqüències. La intel·ligència col·lectiva és el futur. Les primàries són només el començament. Allibera't. Barcelona és capital.

Navega pel document de programa

1. Diagnosi

2. Crítica

3. Propostes

4. Referències

1. Diagnosi

Durant les últimes dècades, Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona s’han convertit en un epicentre de la recerca i la innovació a Europa. Durant el període 2015-2017, hem escalat al segon lloc del rànquing de concessió d’ajuts de l’European Research Council (per milió d’habitants) [1], i en l’última actualització del Nature Index, que quantifica la producció científica d’una ciutat o regió, Barcelona es posiciona nº34 [2].

Pel que fa a l’activitat empresarial, s’ha triplicat la inversió en empreses de nova creació només tenint en compte el sector de les ciències de la vida i la salut, cada cop gaudim d’una presència més notòria d’inversors internacionals, i les multinacionals aposten per Barcelona com a seu pels seus centres de recerca o tecnologia, com Amazon o ORACLE [1]. Paral·lelament, no ens podem deslligar de la nova realitat urbana: el 55% de la població mundial viu actualment en ciutats, amb una projecció que escalarà fins el 68% al 2050 [3], i el 80% del PBI global es genera en nuclis urbans [4].

Les ciutats són doncs un nínxol d’oportunitats però a la vegada, s’hi concentren els grans reptes globals que haurem d’encarar. Barcelona, doncs, es troba en una cruïlla en la qual pot esdevenir la capital de la recerca i la innovació per excel·lència que lideri internacionalment aquests grans desafiaments derivats de la urbanització. Si aconseguim ser un imant del talent i el posicionem al cor del model de ciutat, tenim l’oportunitat de consolidar un motor de l’economia basat en la recerca i la innovació, generant un creixement econòmic sostenible, i que tingui un retorn immediat en la qualitat de vida dels seus ciutadans.

2. Crítica

L’ajuntament actual, mancat d’iniciatives i de visió, no ha apostat per crear un nou model de ciutat allunyat del turisme massificat i que situï la recerca i la innovació en el seu centre de gravetat. El nou pla Barcelona Ciència [5-6], presentat aquest estiu del 2018, evidencia l’actuació erràtica d’aquest mandat. Aquest pla descontextualitzat i d’última hora creiem que serà incapaç de potenciar l’ecosistema de recerca i innovació, com també la seva internacionalització.

El reivindicat increment del 83% del pressupost destinat a ciència i investigació per aquest 2018/2019 implica 2.4M€, que són irrisoris en comparació als 9.5M€ anuals destinats a publicitat pel finançament de mitjans de comunicació. Les estratègies de visualització com la Biennal Ciutat i Ciència, el premi Europeu de Ciència Hipàtia o les aliances amb el CERN per fomentar Arts i Ciència, malgrat comptar amb participacions de molt nivell, resultaran en exposicions anecdòtiques, premis sense un prestigi de fons o aliances que continuen oblidant els actors locals [5-6]. Aquest pla també mostra com l’ajuntament ha estat inepte a l’hora de donar visibilitat urbanística a aquest sector, tal i com es manifesta amb l’aïllament dels centres científics de la Ciutadella. Finalment, l’ajuntament no ha respectat compromisos europeus per la inclusió de la innovació com a base d’un creixement econòmic intel·ligent i sostenible a través d’accions com la compra púbica d’innovació (CPI).

Aquesta mesura és un compromís de la UE en el marc del programa estructural Horizon 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. La CPI hauria de ser el nexe que connectés tecnologia i innovació disruptiva amb clients o usuaris del sector públic que se’n poguessin beneficiar [7-9], fomentant una gestió municipal i uns serveis públics més eficients, així com un teixit productiu més competitiu. L’ajuntament actual només referencia una experiència de CPI del 2014, el Barcelona Open Challenge[9], però no han presentat cap altre avenç en aquest sector. En aquest sentit, Barcelona Activa, l’entitat que podria muscular aquesta nova línia de contractació, no disposa ni dels recursos ni de l’autonomia per encapçalar aquesta funció.

3. Propostes

3.A Proposta a curt termini

Implementació de programes de compra pública d’innovació. Permetria que l’ajuntament no es conformés amb les solucions disponibles que hi ha al mercat, controlades per grans multinacionals, i pogués establir sinèrgies amb els centres de recerca i el sector privat locals o internacionals per a desenvolupar aquelles solucions més adaptades a les necessitats de la ciutat. Proposem departaments específics dins el consistori que explorin i s’avancin a les problemàtiques i els reptes de la ciutat i, a partir d’aquí, col·laborin. en primera instància, amb la comunitat de recerca i innovació locals [10,11]. Des del consistori proposem donar suport en matèria reguladora i flexibilitat administrativa per afavorir la inclusió d’aquest tipus de solucions dins la contractació pública.

Programa municipal de transferència tecnològica. Cal donar suport a un programa específic de transferència tecnològica que sigui independent dels departaments de cada centre. BarcelonaActiva en cap cas pren part en un dels aspectes claus en la creació empresarial derivada de recerca pública, i sols es limita a dos programes anuals enfocats en l’aspecte comercial[12]. Cal un servei legal per impulsar la protecció intel·lectual, protegir els beneficis de l’investigador i dinamitzar el contacte amb capital inversor privat, tal i com recomana l’últim informe Biocat [1].

Estímuls financers per emprenedors i inversors. Necessitem programes d’inversió intel·ligent que combinin el finançament públic i estímuls fiscals pel capital inversor. L’equiparació d’estratègies de deducció fiscals amb les d’altres països europeus és estrictament necessari, i beneficiaria empreses de nova creació d’alta tecnologia o biotecnològiques[1,13]. Tenim programes exitosos com el SEIS a UK que l’ajuntament també hauria de reivindicar a nivell estatal o autonòmic[14].

Transformació urbanística del front litoral. A la Zona Franca cal definir urgentment un model de recerca per al Barcelona Zona d’Innovació que prioritzi una cohabitació saludable amb la indústria, l’accés a l’habitatge, el comerç, el transport i els serveis socials. Malgrat l’aterratge d’iniciatives molt esperançadores pel futur del barri i de la ciutat com la 3DFactory, la manca d’un teixit urbà sòlid podria donar lloc a un model de recerca científica de baix retorn per a la ciutat, apartat de la resta de centres creatius de la ciutat, que a més vagi en detriment del patrimoni industrial existent [15,16]. Per tot això, a part d’un projecte urbanístic integral, cal fomentar l’atracció de projectes altament estratègics que requereixin grans infraestructures logístiques i de transport, dos aspectes en els quals la Zona Franca presenta unes credencials immillorables. En aquest sentit, la proposta d’un pol d’innovació del sector alimentari al voltant de Mercabarna pot situar Barcelona al centre del debat al voltant dels reptes alimentaris del futur. Així mateix, les indústries punteres d’energia neta haurien de ser una aposta estratègica de Barcelona Zona d’Innovació.

En la part central del front litoral, des de Drassanes fins a la Ciutadella, cal plantejar la cessió o el traspàs d’una llarga llista d’edificis, la majoria d’ells propietats en desús de l’Estat Espanyol, per a incorporar-los a la xarxa de centres de recerca de Barcelona [17]. Menció especial mereix el Maremàgnum, un espai amb una situació privilegiada però totalment desaprofitat, que podria convertir-se en un referent d’oci i coneixement amb l'entrada de la recerca als cinemes buits i un possible emplaçament de l’Hermitage.

3.B Proposta a mitjà termini

Fons públic o finançament públic per la innovació. Paral·lelament als estímuls fiscals proposats a curt termini, Barcelona necessita un fons d’inversió que complementi el capital inversor privat, especialment en empreses de nova creació associades a alta tecnologia o en el sector de la salut (especialment durant el salt necessari per l’aplicació clínica). Aquest tipus de fons serà primordial per reforçar l’escalat de les empreses de nova creació, un dels principals esculls en el teixit empresarial de nova creació català [1][13].

Permisos de treball i beques de captació de talent. D’altra banda, la captació de talent i emprenedors estrangers és necessari. L’opció més adequada serien programes que facilitin visats de treball per catalitzar el desenvolupament i consolidació d’empreses de nova creació a Barcelona. Exemples d’aquest tipus de programes els trobem a Israel, amb el Innovation Visas Program for Foreign Entrepreneurs, en què s’aprova l’estada d’emprenedors per un període de 24 mesos [18]. Tenint en compte que aquesta competència pertany a l’Estat, caldria reclamar autonomia per aquest tipus de propòsits com també estudiar un programa de beques o estímuls financers perquè talent i emprenedors europeus, en primera instància, s’establissin a la nostra ciutat. Tanmateix, caldria un abast mundial.

Transformació urbanística del Parc de la Ciutadella i de la mobilitat. Una de les accions estructurals per integrar la recerca a la ciutat consistirà en redefinir el transport col·lectiu a les zones afectades. En primer lloc, la connexió de la Marina del Prat Vermell amb Drassanes, superant l’obstacle de Montjuïc, es pot resoldre d’una manera molt més econòmica que la contemplada dins el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020, que proposa l’arribada de la L2 perforant la muntanya. L’ample de via europeu del Port de Barcelona permetria dur la L10 des de la futura estació Motors fins al Morrot, des d’on només caldria una prolongació de 900m fins a Pl. de les Drassanes.

Les següents barreres que cal aixecar són al Parc de la Ciutadella i l’Estació de França, que en la seva actual configuració aïllen els centres del Campus Mar i el Pier01 (Barcelona Tech City) en un entorn de turisme de masses. Per tant, es planteja el desmantellament de les vies fins l'estació de metro de Ciutadella–Vila Olímpica i l’obertura de l’estació a la Barceloneta i al parc [19]. L’edifici podria acollir l’ampliació del Barcelona Tech City o noves iniciatives. Així mateix, l’obertura del parc també ha de trobar una continuïtat en el seu interior mitjançant una reducció i redefinició del Zoo de Barcelona, que contempli nous usos enfocats a la conservació i la recerca [20].

La connectivitat de tot aquest conjunt ha d’estar a l’alçada dels requeriments propis del nou model econòmic que plantegem. En primer lloc, mitjançant l’obertura de dues noves estacions de Rodalies a Ciutadella-Vila Olímpica i entre Pallars i Almogàvers, tal que només caldria aprofitar els ramals cap a Clot-Aragó i cap a Pg. De Gràcia–Estació de Sants–Aeroport per a comunicar el Campus Mar, el 22@ i el Poblenou amb els principals centres de transport, inclosa la futura Sagrera, i la resta de centres de recerca de la ciutat.

El Poblenou i el 22@ estan cridats a ser la punta de llança de la propagació i musculació en l’ecosistema de Barcelona de centres de recerca, empreses tecnològiques i laboratoris d’innovació urbana. En aquest sentit, la rehabilitació de Can Ricart, llargament reivindicada per la Taula Pere IV [21,22,23,24], mitjançant convenis amb institucions públiques o privades estrangeres permetria crear un nou epicentre científic que interactuï amb el nínxol d’empreses d’innovació del 22@ i el teixit social del barri. Així mateix, la rehabilitació d’espais i de solars hauria de dedicar-se també a l’atracció de personal investigador i del sector serveis [25].

3.C Proposta a llarg termini

Nou centre de recerca dedicat a la innovació urbana. Perquè Barcelona incorpori la innovació com l’eina cardinal que aporti solucions a les problemàtiques tranversals de la ciutat, cal una institució de recerca específica que busqui solucions innovadores a partir d’una sinèrgia fluida amb el sector públic i privat d’innovació local i internacional. Un dels aspectes clau és que es superin limitacions com la compartimentació institucional, la burocràcia o aquesta contra-cultura vers el risc entroncada en l’ecosistema públic. Apostem per exemples com el New Urban Mechanics a Boston o Philadelphia [11], o el departament de City Science del MIT [26].

Front litoral i potencial de la L9. Després del desmantellament de les vies més enllà de la Vila Olímpica i de la reestructuració del Parc de la Ciutadella, l’última fase, més costosa, consistirà en l’obertura del Parc de la Ciutadella al mar, que ja ha rebut suport per part de l’actual equip de govern [27]. Això suposarà el soterrament del Passeig de Circumval·lació i de la Ronda Litoral, afegint una nova incorporació entre ells.

Finalment, cal reorganitzar la ciutat a través de la recerca i la innovació amb un cordó que ocupi tot el front marítim i que permeti explotar el potencial de la Sagrera i de la L9, passant per Zona Universitària, que ja disposa de connexió directa amb l’Aeroport, l’Estació de Sants i l’autopista. Les obres del tram de la L9 al Campus Nord permetran plantejar la unió entre els dos campus. En aquest sentit, la circulació de la L3, que fa impossible el soterrament del trànsit rodat, força una connexió en forma d’arc a través del Bruc, el Parc Cervantes, els clubs esportius i el Palau de Congressos.

4. Referències

  • [1] https://informe.biocat.cat/ Enllaç
  • [2] https://www.natureindex.com/supplements/nature-index-2018-science-cities/index Enllaç
  • [3] https://www.un.org/development/desa/publications/2018-revision-of-world-urbanization-prospects.html Enllaç
  • [4] https://www.worldbank.org/en/topic/urbandevelopment/overview Enllaç
  • [5] http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2018/06/28/en-marxa-el-pla-barcelona-ciencia-per-consolidar-la-ciutat-com-a-capital-europea-de-recerca-i-innovacio/ Enllaç
  • [6] https://www.barcelona.cat/barcelonaciencia/ca/pla-barcelona-ciencia Enllaç
  • [7] https://www.biocat.cat/ca/noticies/linforme-biocat-mostra-creixement-inversio-internacional-bioregio-catalunya Enllaç
  • [8] https://www.innovation-procurement.org/fileadmin/editor-content/Guides/PPI-Platform-Guide-ES-final-lowres.pdfEnllaç
  • [9] https://ajuntament.barcelona.cat/digital/sites/default/files/guia_adt_guia_de_contratacio_esp_2017_af_.pdf Enllaç
  • [10] https://www.cityinnovate.org/about Enllaç
  • [11] https://www.boston.gov/departments/new-urban-mechanics Enllaç
  • [12] https://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/incubacio/programa/Preacceleracio.jsp Enllaç
  • [13] https://core.ac.uk/download/pdf/80602264.pdf Enllaç
  • [14] https://www.seis.co.uk/about-seis Enllaç
  • [15] http://www.ciutatport.com/ Enllaç
  • [16] http://www.baixllobregatadebat.cat/wp-content/uploads/2016/04/F.-Prieto1.pdf Enllaç
  • [17] https://inventarixindependencia.blogspot.com/ Enllaç
  • [18] https://innovationisrael.org.il/en/program/innovation-visas-program-foreign-entrepreneurs-pilot Enllaç
  • [19] https://cat.elpais.com/cat/2018/06/03/economia/1528027606_777876.html Enllaç
  • [20] https://www.totbarcelona.cat/societat/doug-cress-no-es-just-que-els-animalistes-critiquin-tant-el-zoo-de-barcelona_206096102.html Enllaç
  • [21] https://beteve.cat/general/ub-preveu-posar-en-marxa-instal%c2%b7lacions-can-ricart-2017/ Enllaç
  • [22] https://beteve.cat/general/poblenou-pereiv-veins-comerc-fabriques-patrimoni-urbanisme/ Enllaç
  • [23] https://beteve.cat/societat/can-ricart-alerta-degradacio/ Enllaç
  • [24] https://beteve.cat/societat/ampliacio-casal-joves-can-ricart/ Enllaç
  • [25] http://www.22barcelona.com/documentacio/pat_el_aprov.pdf Enllaç
  • [26] https://www.media.mit.edu/groups/city-science/overview/ Enllaç
  • [27] http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2018/05/28/barcelona-avanca-cap-a-un-nou-parc-de-la-ciutadella-obert-al-mar-mes-permeable-i-pol-de-coneixement/ Enllaç