Capitalitat i sobirania

Les següents propostes de capitalitat i sobirania fan referència als punts del programa que, de manera específica i estratègica, pretenen conquerir espais de llibertat a Barcelona i impulsar un canvi de cultura política que possibiliti la independència de Catalunya.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

Administració

• Desplegar totes les competències de la Carta Municipal i del Règim Especial de Barcelona de manera ambiciosa i sense defugir el conflicte amb les altres administracions.

• Iniciar els procediments per expropiar els béns patrimonials de l’Estat que estiguin infrautilitzats a favor de l’interès públic i social dels ciutadans de Barcelona.

• Fer efectiva la recuperació i el control de la Zona maritimoterrestre tal com contempla el BOE des del 2009, que obliga l’Estat a desafectar aquesta zona i a cedir-la gratuïtament a l’Ajuntament.

• Catalogar els immobles propietat de l’administració de l’Estat subjectes de desafectació per tal que l’Ajuntament exerceixi el dret d’alienació preferent que li correspon en virtut de la Carta Municipal

• Instar accions de responsabilitat patrimonial contra l’Estat en tant que legislador en tots aquells casos en què hagi causat a l'Ajuntament un perjudici econòmic o d’altre tipus com a conseqüència d’una llei declarada inconstitucional o contrària al Dret de la Unió Europea.

• Fer del català la llengua per defecte de les nostres institucions, sense excepcions. Ha de ser el punt de partida i l'entorn en què es desenvolupin totes les relacions municipals, internes i amb el ciutadà. S’exigirà també a les empreses contractistes de l’Ajuntament.

Acció estratègica

• Crear el protocol estratègic que definirà la contribució de l'Ajuntament a la defensa de la independència quan el Parlament, que és la institució que té l’autoritat per declarar-la de manera efectiva, decideixi de fer-ho.

• Presentar periòdicament al ple de l'Ajuntament una moció per preguntar al Parlament quins plans té per fer efectiva la independència, com a mesura de pressió.

• Proposar al Ple de l'Ajuntament l'entrada de Barcelona a l'Assemblea de Municipis per la Independència.

• Aplicar les següents mesures proposades per l'Assemblea Nacional Catalana en l'àmbit de la política municipal: 1) Impulsar la sobirania fiscal: pagar els impostos, les taxes i altres tributs directament a l’Agència Tributària Catalana 2) Apostar per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l’Estat espanyol, seguint el camí ja iniciat per la ciutadania 3) Afavorir el consum de proximitat, per tal de crear riquesa per a les empreses locals i beneficiar el medi ambient.

• Exercir valentia institucional per reduir el poder dels ministeris i els oligopolis espanyols en aquelles fundacions o organitzacions en què hi tingui participació l'Ajuntament, com per exemple el MACBA, el Mobile World Capital o el Consorci de la Zona Franca.

• Diversificar el sistema de comptes i actius bancaris de l'Ajuntament, obrint-lo a entitats financeres europees i transcontinentals per evitar l'exposició de les finances i inversions municipals als riscos derivats de la inestabilitat i l'arbitrarietat de la política espanyola.

• Reformular l'estructura i els plecs de condicions dels grans contractes de serveis públics amb l'objectiu de millorar la transparència i eficiència de la gestió i de trencar els actuals oligopolis espanyols.

• Desenvolupar estratègies i polítiques a favor de la recuperació de la cultura i la memòria nacional a Barcelona. Per exemple, recuperar el sentit nacional del Born Central Cultural i del Museu d'Història de la Ciutat.

• Revisió del nomenclàtor de la ciutat per tal d’erradicar-ne l’exaltació de la repressió i ocupació de Barcelona i Catalunya.

Urbanisme i infraestructures

• Obrir la xarxa de fibra òptica de l'Ajuntament a la ciutat. Aquesta infraestructura pública ha de ser una xarxa neutra que, en benefici dels ciutadans i de l'economia, pugui ser aprofitada de manera descentralitzada i des de la igualtat de condicions.

• Unir tot el front litoral, inclosa tota la xarxa de centres de recerca i innovació, amb una nova línia de tren lleuger que trenqui el monopoli de RENFE i descongestioni la xarxa ferroviària local.

• Emprendre iniciatives per augmentar la sobirania tecnològica dels ciutadans, de l'administració i de les seves relacions. Per exemple, explorar el potencial de la tecnologia de cadenes de blocs (blockchain) per desenvolupar un sistema de vot telemàtic descentralitzat i per tant protegit de la intervenció externa.

• Estudiar les vies per assolir el màxim grau possible de sobirania energètica davant l'actual monopoli energètic protegit per l'Estat espanyol.

• Pressionar l'Autoritat del Port de Barcelona, controlada per l'Estat, perquè electrifiqui la seva infraestructura. Això ha de servir per garantir que els creuers i els vaixells de càrrega aturin els motors de combustió quan estan amarrats i que es connectin a aquesta xarxa elèctrica.

• Fer una anàlisi de les infraestructures crítiques de Barcelona per a la sobirania nacional.

Acció internacional

• Crear amb voluntat de lideratge una xarxa de ciutats per a l'exercici del dret a l'autodeterminació.

• Crear un comissionat d'afers internacionals per projectar i expandir el poder i la influència de Barcelona al món.

• Establir una estratègia de diplomàcia pública en l'àmbit econòmic, científic, tecnològic i cultural per visualitzar el potencial global de la ciutat.

• Crear amb voluntat de lideratge una xarxa de ciutats de la Mediterrània Occidental amb l'objectiu d'enfortir els lligams entre els Països Catalans i Occitània en l'àmbit cultural, econòmic i geopolític.

• Exercir de lobby econòmic i polític davant els estats i la UE per tal que s'acabin les infraestructures pendents com per exemple l'últim tram de TGV de Narbona a Tolosa.

• Seguir directament les directives europees malgrat que aquestes no hagin estat incorporades en la legislació espanyola, atesos els incompliments constants de l'Estat en la transposició d'aquestes directives.

2. Diagnosi

Barcelona és una ciutat ocupada per l'Estat espanyol, que parasita la seva energia natural amb la col·laboració històrica de les elits catalanes.

Les infraestructures són gestionades a distància i serveixen als interessos nacionals d'Espanya, igual que l'energia i les telecomunicacions, que estan dominades pels oligopolis de l'IBEX-35 en detriment de la gent i del teixit econòmic local. La cultura catalana, com a font d'energia vital, està abandonada i treballa sobre valors tòxics per a la llibertat de pensament i d'acció. L'ocupació material de sòl i edificis infrautilitzats condiciona l'estratègia urbanística i econòmica de la ciutat, i l’atrapa en una visió immobilista que és antiquada i ineficient.

L'Ajuntament de Barcelona no pot alliberar plenament la ciutat perquè no té la legitimitat per fer efectiva la independència de Catalunya. Tot i això, si actua amb coratge polític i institucional, el govern de la capital pot guanyar terreny a l'Estat en molts fronts que, fins ara, han estat abandonats per por, per mandra, per mediocritat i per interès personalista. Si el govern de Barcelona és capaç de plantar la bandera allà on ningú ha gosat plantar-la, es poden generar espais de sobirania i llibertat que serveixin per impulsar la ciutat en una direcció catalana i global que acabi catalitzant la independència.

3. Crítica

En aquesta ciutat, darrere de tot allò que té valor sempre hi ha un català que ha pactat amb l’Estat perquè pugui explotar-ho a canvi d'afavorir l’eutanàsia de Catalunya i de la potència real de Barcelona. Des de fa quatre segles, els poders econòmics i polítics catalans que han dirigit la ciutat i el país han alimentat el seu vincle amb els estaments ocupadors per poder-ne viure.

Des del règim del 78, el pujolisme i el maragallisme van seguir teixint la cultura provinciana a través d'unes elits que actuaven per no molestar l'amo que els pagava. Els hereus que s'han gestat en aquestes velles estructures físiques i mentals, precisament perquè són part del problema, només han estat capaços de fer un simulacre de procés per a l'autodeterminació. A partir de la consulta d'Arenys d'Amunt, el seu sistema va quedar sobrepassat per la voluntat transformadora de la gent, que va decidir deixar de perseguir la pastanaga del catalanisme per poder assolir la independència.

Les següents propostes de capitalitat i sobirania fan referència als punts del programa que, de manera específica i estratègica, pretenen conquerir espais de llibertat a Barcelona i impulsar un canvi de cultura política que possibiliti la independència de Catalunya. Per defensar els drets i el benestar de tots els ciutadans, des de Barcelona és Capital explorarem totes les escletxes i capacitats competencials que té la ciutat sense por del conflicte amb l'Estat. Això és el que no han fet cap dels governs municipals fina ara, perquè sempre l'han concebuda petita i sotmesa. Nosaltres farem que actuï com una capital perquè ens faci més lliures i estiri tot el país.