Biodiversitat animal

En matèria de biodiversitat cal fer-se les preguntes adequades i amb l’ambició que una ciutat com Barcelona amb vocació de capital global ha de tenir. Si centrem el debat en “zoo sí/zoo no” ens empetitim. Si en canvi ens preguntem, quin paper ha de tenir Barcelona en la conservació de la biodiversitat? La resposta ens pot fer pensar en gran

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

A curt termini

• Implantar un sistema de gestió transparent del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) per tal que les entitats col·laboradores i la ciutadania en general puguin conèixer les estadístiques d’entrades i sortides, de benestar animal, revisions veterinàries, etc. I alhora dotar el CAACB d’un comitè científic i ètic extern, renovat cada tres anys, i amb una alta participació d’experts internacionals.

• Augmentar els controls de la Guàrdia Urbana per evitar la cria entre particulars i l’existència d’animals de companyia no censats o amb xip.

• Iniciar campanyes de sensibilització sobre l’adopció i l’acollida d’animals de companyia, fugint de les campanyes actuals d’alt cost i baixa eficàcia.

• Reduir en nombre i diversitat la fauna del zoo de Barcelona, prioritzant l’exclusió d’aquelles espècies que no estiguin amenaçades segons les llistes ofertes per la IUCN, aquelles per les qual la captivitat tingui un impacte negatiu en la seva qualitat de vida i que a la vegada puguin ser reintroduïdes de forma efectiva i segura en els seus hàbitats naturals.

• La reducció del nombre i diversitat d’exemplars del zoo de Barcelona requeriran la incorporació d’altres eines que reforcin la tasca pedagògica i de conscienciació social sobre la biodiversitat. Per fer-ho possible creiem que la introducció de tècniques de realitat virtual tal com promou la iniciativa ciutadana ZOO XXI, com també altres zoos com el de Seattle o Toronto, oferiran una experiència d’immersió als ciutadans dels animals en el seu hàbitat natural.

A mitjà termini

• Tancar el dofinari que actualment forma part del recinte de la Ciutadella. L’ús de tranquil·litzants o una esperança de vida menor que s’ha observat en exemplars en captivitat en comparació amb aquells en el seu hàbitat natural, impossibiliten defensar la preservació d’aquest recinte.

• Vincular la conservació d’espècies in situ amb els projectes de conservació ex situ per tal d’omplir de contingut la tasca actual del zoo.

• Dotar el zoo d’una visió integral i no d’equipament a partir d’aprofundir en les sinergies i els acords de col·laboració amb els centres de recuperació de fauna de Catalunya i internacionals per tal d’evitar redundàncies i aprofitar l’especialització d’institucions de referència.

• Apostar per un zoo de Barcelona que abandoni definitivament la visió victoriana de parc d’atraccions i que lideri aquesta transició final cap a un model d’excel·lència internacional en la recerca i la conservació de la biodiversitat. Per això és imprescindible sortir del paraigües de B:SM, i que s’estableixi un pla d’empresa i una estratègia per la conservació d’espècies pròpies que es trobin alineats amb els objectius proposats per les principals organitzacions internacionals com la UICN, la WAZA, l’EAZA i la IAZA. El rol de l’Ajuntament hauria de ser supervisar si els objectius i la tasca del zoo s’ha assolit mitjançant un comitè científico-ètic extern format per personalitats amb un carrera notòria en el món de la recerca i la bioètica, independents i renovats cada tres anys.

A mitjà termini

• El nou model de zoo de Barcelona que proposem requereix, a llarg termini, de la recerca d’una nova ubicació que prioritzi la tasca de conservació, recerca i pedagogia i conscienciació social. Aquesta cerca requerirà un acord majoritari i amb participació de totes les parts implicades.

2. Diagnosi

En matèria de biodiversitat cal fer-se les preguntes adequades i amb l’ambició que una ciutat com Barcelona amb vocació de capital global ha de tenir. Si centrem el debat en “zoo sí/zoo no” ens empetitim. Si en canvi ens preguntem, quin paper ha de tenir Barcelona en la conservació de la biodiversitat? La resposta ens pot fer pensar en gran.

El Zoo de Barcelona, com la majoria de zoos, ha evolucionat al llarg del darrer segle i ha passat de ser el “parc de les feres” amb animals en gàbies, a disposar d’instal·lacions que afavoreixen el benestar dels animals i en recreen els hàbitats. Amb mancances? Sí, segur. El recinte centenari de la Ciutadella és limitat i qualsevol reforma resulta milionària, però la conservació, la recerca i l’educació són ben presents al Zoo de Barcelona des de fa anys.

El repte del zoo és abandonar definitivament el passat de col·lecció victoriana d’espècies exòtiques per esdevenir un referent internacional en recerca i conservació de la biodiversitat també in situ, preservant els ecosistemes arreu del planeta. En aquest procés, el nom zoo pot jugar més en contra que a favor.

Com s’ha dit, el recinte de la Ciutadella queda petit i és antic. Però Barcelona té la capacitat de liderar els esforços per a la conservació de la biodiversitat del país, i cal entendre que es pot fer molt més per a la biodiversitat treballant de forma col·laborativa i integrada amb els centres de recuperació de fauna de Catalunya i també d’internacionals per tal d’evitar redundàncies i aprofitar l’especialització de les institucions de referència.

El desenvolupament sostenible de les grans ciutats no pot sols ésser mesurat pel seu creixement econòmic, sinó que s’ha de projectar a partir del seu capital humà, social, cultural i de forma rellevant, en el seu capital natural. El capital natural d’una ciutat, el qual inclou tot l’ecosistema de flora i fauna urbana, té un impacte directe en el benestar de la ciutadania però també en la sostenibilitat econòmica de la ciutat. Londres ha valorat el seus parcs en 91 bilions £: cada 1£ pública invertida en parcs es tradueix en un valor de 27£ per la ciutadania londinenca, i Londres aconsegueix evitar un cost anual de 950 M £ en despeses de salut mitjançant el manteniment i la inversió de zones enjardinades i parcs.

Barcelona, com a ciutat capital, ha de preguntar-se com donarà resposta a aquest canvi de paradigma i com vehicularà la seva ciutadania perquè reculli aquests nous reptes globals en la seva vida diària. Barcelona haurà de d’actuar en clau internacional, esdevenint la punta de llança per la conservació de la biodiversitat, i per això hem projectat en el nostre programa un nou centre de conservació de la biodiversitat que superi el marc mental del model de Zoo de Barcelona actual. L’acció institucional en clau internacional de Barcelona serà també imprescindible per preservar hàbitats naturals, per exemple impulsant programes d’oli de palma sostenible que es coordinin amb programes de conservació en el cas d’Orangutans ex i in-situ. Però la ciutat també ha de reconciliar-se amb la seva fauna urbana i amb una sensibilització de la seva ciutadania per fomentar-ne la convivència. Barcelona té actualment una situació d’emergència en abandonaments de gats i especialment de gossos: des del 2013, els nivells de gossos recollits al carrer es mouen en una forquilla d’entre 1200 a 1500, i no s’han aconseguit baixat malgrat un augment del ritme de les adopcions gossos (1.116 aquest últim any 2018). Barcelona ha de donar resposta a aquesta emergència, amb un pla estratègic que coordini des de polítiques de seguretat i benestar, administració, fins a la pacificació veïnal i la sensibilització de la ciutadania.

3. Crítica

El darrer mandat ha estat marcat per l’elaboració del nou Pla Estratègic del Zoo, que ha acabat sent un exemple paradigmàtic del colauisme. Un debat de despatxos, amb secretisme, i modificacions de darrera hora d’esquena a la ciutadania i a les mateixes entitats que havien participat de l’elaboració, aprovat a correcuita al darrer Ple i amb l’oposició frontal dels treballadors i desobeint el criteri d’experts internacionals com la UICN.

L’ofec progressiu del govern Colau al Zoo de Barcelona l’ha portat a reduir de forma notable el nombre de visitants, i a augmentar els números vermells del darrer exercici. Reducció de visitants i deute, una pinça que collada pel nou Pla Estratègic, amenaça el futur del Zoo de Barcelona.

L’Ajuntament actual no té cap model estratègic en clau del nou paradigma de societats sostenibles i reconciliades amb el seu capital natural. Si desgranem aquesta emergència d’abandonaments de gossos, en primer lloc tenim un Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) amb unes instal·lacions encara pensades dins el marc mental d’una gossera i que no tenen com a finalitat el benestar dels animals i promoure’n la seva adopció o acollida. Les instal·lacions actuals es troben saturades, amb unes condicions que sols incrementen l’estrès dels animals recollits.

Aquesta situació s’agreuja amb una presència incrementada dels denominats “gossos potencialment perillosos” (GPP), els quals es corresponen a la majoria de gossos recollits, i pels quals les condicions de “gossera” del CAACB n’incrementa la seva agressivitat, i que es puguin produir sacrificis que haurien d’haver-se evitat, i en dificulten la seva adopció. Les noves instal·lacions que s’han projectat en el terme municipal de Montcada i Reixac encara estan lluny de ser una realitat.

Tanmateix, entenem que si el projecte, tot i gaudir d’un espai més adequat, segueix els preceptes del model “gossera” i no de “refugi”, i amb una gestió transparent i no amb l’opacitat actual, l’emergència actual no es resoldrà. El CAACB no pot gestionar-se sense rendir comptes a la seva ciutadania, ja que serà aquest vincle amb una societat crítica i sensibilitzada, amb el qual podrem abordar de forma coordinada aquesta situació. L’Ajuntament no ha dissenyat cap mesura per aplicar estratègies de control ètic dels GPP, com pot ser promoure l’esterilització i una lluita real contra la cria il·legal. Però aquestes fites seran impossibles de dur a terme sense una estratègia de seguretat integral, que vagi més enllà del model policial i criminal actual. La policia no té les instruccions adequades ni la formació per incidir en aquesta problemàtica.

Finalment, la línia institucional de l’Ajuntament, amb un programa de sensibilització de l’adopció i l’acollida d’una eficàcia nul·la i amb un cost exorbitant són inacceptables. La sensibilització i la tasca pedagògica amb la ciutadania seran la clau de volta, i imprescindibles en una ciutat que busqui en el seu capital natural aquest camí cap a un model de sostenibilitat que ens hem proposat d’assolir.