Biodiversitat

Hem de naturalitzar la ciutat i fer-la amable amb la natura, enfortint els serveis ambientals que ens proporciona: benestar, salut, lluita contra el canvi climàtic, lluita contra espècies invasores, etc. Hem d’assolir una Barcelona més resilient i la naturalització n’és una estratègia imprescindible.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

A curt termini

• De la coberta verda a la coberta fèrtil. Fomentar la producció hortícola com a estratègia per aproximar la producció d’aliments a la ciutat i contribuir a l’autosuficiència. L’Ajuntament farà de facilitador per tal que les comunitats de veïns implantin cobertes verdes i fèrtils.

• Impulsar l’aprofitament públic i privat de les cobertes de la ciutat per a la producció energètica renovable, generar nous espais de trobada o de captació d’aigües pluvials.

• Enfortir el Pla del Verd i la Biodiversitat i l’ús de mesures i bones pràctiques en jardineria ecològica sense productes químics de síntesi com el glifosat del qual se n’ha prohibit l’ús a la ciutat.

• Aplicar un nou paisatgisme urbà que creï espais públics en relació i en consonància amb les dades mesurades i amb l’objectiu de disminuir la contaminació i mitigar el soroll i les illes de calor. Per fer-ho, fomentarem la col·laboració amb institucions que es dediquen a la recollida de dades sobre la contaminació i ampliarem la instal·lació de sensors de qualitat i a baix preu (cosa que avui ja és possible i que el govern actual no aprofita) per tota la ciutat.

• Fomentar l’Oficina de Ciència Ciutadana com a eina participativa per a l’estudi de la dinàmica de la biodiversitat a Barcelona.

• Fer l’inventari del verd privat i catalogar-lo per estudiar les possibles vies legals de protecció.

• Gestionar la biodiversitat des de la perspectiva del capital natural, tenint en compte els serveis ecosistèmics que proveeix la biodiversitat de la ciutat, del país i a escala global per gestionar-los i preservar-los. Per cada euro invertit es genera un retorn.

• Potenciar els esculls artificials per millorar la biodiversitat marina.

A mitjà i llarg termini

• Aprovar una ordenança perquè els edificis de nova planta, rehabilitats o sotmesos a un canvi d'ús integral tinguin cobertura de plantes i arbustos, o bé, panells solars.

• Fixar l’objectiu d’assolir 100 ha de cobertes i façanes verdes o fèrtils pel 2030.

• Situar l’índex de verd per ciutadà proper als 15 m2 per habitant.

• Aplicar fiscalitat inversa per aquelles persones, empreses i organitzacions que mantinguin i protegeixin el verd a la ciutat.

• Planificar els corredors biològics imprescindibles per la ciutat i dotar-los d’una protecció legal efectiva. Farem entrar Collserola a la ciutat perquè a Barcelona no hi falten parcs, hi falta natura.

• Convertir les ribes dels rius Besòs i Llobregat en espais verds i biodiversos i, alhora, recuperarem els deltes per fer-ne petites reserves naturals.

• Diversificar l’oferta de parcs a la ciutat amb models tant de gran com petita escala, per recuperar la tradició de l’eixida i incorporar estratègies d’arquitectura tàctica i parterres verds anticontaminació.

2. Diagnosi

Pel que fa als espais verds ubicats a l’interior de la ciutat, Barcelona té menys de 7 m2 de zona verda per habitant, una dada molt per sota del mínim recomanat per la Unió Europea, de 15 m2. Aquestes dades confirmen el greu dèficit que Barcelona té en espais verds i zones enjardinades.

D’altra banda, Barcelona compta amb força jardins i espais verds privats que complementen el verd públic. Tanmateix, molts d’aquests espais estan catalogats com a sòl urbanitzable, i per tant caldria valorar possibles figures jurídiques de protecció, ja que aquests espais estan a mercè de ser urbanitzats i sovint els trobem en barris on hi ha una greu mancança de verd públic.

El fet és que Barcelona és una ciutat que pràcticament ja ha edificat tot el sòl urbanitzable dins del seu terme municipal. El seu creixement doncs, depèn d’adquirir i exercir una política amb visió metropolitana i alhora posar a treballar les capacitats infrautilitzades dins del propi terme.

Una de les principals potencialitats de Barcelona per guanyar superfície verda passa per l’aprofitament de les cobertes i mitgeres dels edificis d’habitatges, d’oficines i d’equipaments, així com de les instal·lacions industrials i logístiques. A mode orientatiu, un estudi de l’Ajuntament de Barcelona conclou que la ciutat compta amb 100 ha de coberta viable per fer-hi cobertes verdes. Tanmateix, a les cobertes s’hi poden desenvolupar diferents usos:

Usos tradicionals (terrassa privada o comunitària, assecador de roba, solàrium, esbarjo, etc.)

Usos lúdics (terrasses d’oci, piscines, etc.)

Captació energètica (solar: tèrmica i fotovoltaica, minieòlica)

Captació hídrica (aigües pluvials)

Coberta verda (ornamental, aïllament tèrmic, retenció d’aigües d’escolament i foment de la biodiversitat)

Coberta fèrtil (producció agrícola, aïllament tèrmic i retenció d’aigües d’escolament)

Cadascun d’aquests usos requereix inversió econòmica, té un potencial de mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i de generació de nous llocs de treball, etc. Però alhora, també té unes barreres legals i/o culturals per a la seva implementació que han de ser detectades i esmenades.

La coberta urbana fèrtil és una evolució de la coberta verda, que integra la producció hortícola intensiva en hivernacles com a estratègia d’aproximació i autosuficiència dels aliments a les ciutats. Passant d’un sistema de producció lineal a un sistema tancat de producció local, que garanteix productes frescos (amb mínim transport) i genera activitat en l’economia local, i que requereix pocs recursos per a la producció.

3. Crítica

Barcelona compta d’una superfície arbrada en via pública de les més importants d’Europa i, alhora, un dèficit d’espais verds i jardins que en alguns barris és molt preocupant. La majoria d’aquests espais verds i jardins tenen dimensions molt reduïdes, exceptuant la fina franja fronterera amb el Parc Natural de la serra de Collserola, un tresor verd de la ciutat.

Aquest dèficit de verd es veu agreujat perquè el verd privat tampoc té cap mena de protecció i posa en risc moltes àrees verdes que, tot i privades, juguen un paper fonamental en la trama verda de la ciutat, sovint omplint el dèficit de l’espai verd públic.

Adequar les polítiques i pràctiques de foment del verd i la jardineria basades en la conservació de la biodiversitat, la racionalitat hídrica, l’adaptació a la contaminació i el canvi climàtic són reptes a assolir.

Actualment les zones enjardinades i espais verds tampoc compleixen una funció educativa o sensibilitzadora sobre la població. Aquest és un fet greu perquè no contribueix al respecte i acceptació de part de la ciutadania i no ajuda a la comprensió d’un dels reptes ambientals més importants del planeta com és la pèrdua de biodiversitat.

En clau més local, i en un context on les ciutats són i seran cada cop més vulnerables i dependents d’importacions d’energia, aigua i aliments, les cobertes s’erigeixen com una important font de recursos. Per això cal que Barcelona deixi de viure d’esquena a la seva cinquena façana: les cobertes.

Tant els terrats dels edificis residencials, però especialment les cobertes més grans sobre edificis comercials, industrials o de l’administració s’han de posar a treballar per proveir energia, aigua i aliments a la ciutat.