Biodiversitat

Els espais verds urbans són essencials per a la ciutat ja que hi aporten valors ecològics com la naturalitat, la biodiversitat i la connectivitat. També són un espai que contribueix als valors socioculturals, com la salut i el benestar, el paisatge, la cultura i facilita les relacions socials.

Vols contribuir a elaborar el programa?

Aquest document és un esborrany creat per l'equip de Programa de la candidatura fruit de les primàries i treballat per grups de voluntaris. Ara és el moment que tu hi afegeixis la teva perspectiva. Som una candidatura oberta i compromesa amb la participació: les teves propostes, esmenes, idees i denúncies seran treballades pels equips de treball i les taules obertes de voluntaris. Suma't a la participació amb conseqüències. La intel·ligència col·lectiva és el futur. Les primàries són només el començament. Allibera't. Barcelona és capital.

Navega pel document de programa

1. Diagnosi

2. Crítica

3. Propostes

4. Referències

1. Diagnosi

Pel que fa als espais verds ubicats a l’interior de la ciutat, Barcelona té menys de 7 m2 de zona verda per habitant, una dada molt per sota del mínim recomanat per la Unió Europea, de 15 m2. Aquestes dades confirmen el greu dèficit que Barcelona té en espais verds i zones enjardinades.

D’altra banda, Barcelona compta amb força jardins i espais verds privats que complementen el verd públic. Tanmateix, molts d’aquests espais estan catalogats com a sòl urbanitzable, i per tant caldria valorar possibles figures jurídiques de protecció, ja que aquests espais estan a mercè de ser urbanitzats i sovint els trobem en barris on hi ha una greu mancança de verd públic.

El fet és que Barcelona és una ciutat que pràcticament ja ha edificat tot el sòl urbanitzable dins del seu terme municipal. El seu creixement doncs, passa per adquirir i exercir una política amb visió metropolitana i alhora posar a treballar les capacitats infrautilitzades dins del propi terme.

Una de les principals potencialitats de Barcelona per guanyar superfície verda passa per l’aprofitament de les cobertes i mitgeres dels edificis d’habitatges, d’oficines i d’equipaments, així com de les instal·lacions industrials i logístiques. A mode orientatiu, un estudi de l’Ajuntament de Barcelona conclou que la ciutat compta amb 100 ha de coberta viable per fer-hi cobertes verdes. Tanmateix, a les cobertes s’hi poden desenvolupar diferents usos:

  • • Usos tradicionals (terrassa privada o comunitària, assecador de roba, solàrium, esbarjo, etc.)
  • • Usos lúdics (terrasses d’oci, piscines, etc.)
  • • Captació energètica (solar: tèrmica i fotovoltaica, minieòlica)
  • • Captació hídrica (aigües pluvials)
  • • Coberta verda (ornamental, aïllament tèrmic, retenció d’aigües d’escolament i foment de la biodiversitat)
  • • Coberta fèrtil (producció agrícola, aïllament tèrmic i retenció d’aigües d’escolament)

Cadascun d’aquests usos requereix d’una inversió econòmica, té un potencial de mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i de generació de nous llocs de treball, etc. Però alhora, també té unes barreres legals i/o culturals per a la seva implementació que han de ser detectades i esmenades.

La coberta urbana fèrtil és una evolució de la coberta verda, que integra la producció hortícola intensiva en hivernacles com a estratègia d’aproximació i autosuficiència dels aliments a les ciutats. Passant d’un sistema de producció lineal a un sistema tancat de producció local, que garanteix productes frescos (amb mínim transport) i genera activitat en l’economia local, requerint pocs recursos per la seva producció.

2. Crítica

Barcelona compta un superfície arbrada en via pública de les més importants d’Europa i, alhora, un dèficit d’espais verds i jardins que en alguns barris es molt preocupant. La majoria d’aquests espais verds i jardins tenen dimensions molt reduïdes, exceptuant la fina franja fronterera amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, un tresor verd de la ciutat.

Aquest dèficit de verd es veu agreujat perquè el verd privat tampoc té cap tipus de protecció i posa en risc moltes àrees verdes que, tot i privades, juguen un paper fonamental en la trama verda de la ciutat, sovint omplint el dèficit de l’espai verd públic.

Adequar les polítiques i pràctiques de foment del verd i la jardineria basades en la conservació de la biodiversitat, la racionalitat hídrica, l’adaptació a la contaminació i el canvi climàtic són reptes a assolir.

Actualment les zones enjardinades i espais verds tampoc compleixen una funció educativa o sensibilitzadora sobre la població. Aquest és un fet greu perquè no contribueix al respecte i acceptació de part de la ciutadania i no ajuda a la comprensió d’un dels reptes ambientals més importants del planeta com és la pèrdua de biodiversitat.

En clau més local, i en un context on les ciutats són i seran cada cop més vulnerables i dependents d’importacions d’energia, aigua i aliments, les cobertes s’erigeixen com una important font de recursos. Per això cal que Barcelona deixi de viure d’esquena a la seva 5a façana: les cobertes.

Tan els terrats dels edificis residencials, però especialment les cobertes més grans sobre edificis comercials, industrials o de l’administració s’han de posar a treballar per proveir energia, aigua i aliments a la ciutat.

3. Propostes

3.A Proposta a curt termini

• De la coberta verda a la coberta fèrtil. Fomentarem la producció hortícola com a estratègia per aproximar la producció d’aliments a la ciutat i contribuir a l’autosuficiència.

• Impulsarem l’aprofitament públic i privat de les cobertes de la ciutat per a la producció energètica renovable, generar nous espais de trobada o de captació d’aigües pluvials.

• Enfortirem el Pla del Verd i la Biodiversitat i l’ús de mesures i bones pràctiques en jardineria ecològica sense productes químics de síntesi com el glifosat del que se n’ha prohibit l’ús a la ciutat.

• Fomentarem la Ciència Ciutadana com a eina participativa per a l’estudi de la dinàmica de la biodiversitat a Barcelona.

• Realitzarem l’inventari del verd privat i el catalogarem per estudiar les possibles vies legals de protecció

3.B Proposta a mitjà termini

• Aprovarem una ordenança perquè els edificis nova planta, rehabilitats o sotmesos a un canvi d'ús integral tinguin cobertura de plantes i arbustos, o en els seu defecte, panells solars.

• Ens fixarem l’objectiu d’assolir 100ha de cobertes i façanes verdes o fèrtils pel 2030.

• Situarem l’índex de verd per ciutadà proper als 15m2 per habitant.

• Aplicarem fiscalitat inversa per aquelles persones, empreses i organitzacions que mantinguin i protegeixin el verd a la ciutat.

• Planificarem els corredors biològics imprescindibles per la ciutat i els dotarem d’una protecció legal efectiva.

• Convertirem les ribes dels rius Besòs i Llobregat en espais verds i biodiversos i, alhora, recuperarem els seus Deltes per fer-ne petites reserves naturals.

4. Referències

  • Guia de terrats i cobertes verdes Enllaç
  • Cobertes i Murs Verds a Barcelona. Estudi sobre les existents, el potencial i les estratègies d'implantació Enllaç