Administració

L’Ajuntament de Barcelona s’ha d’obrir a la ciutadania amb transparència i participació, per ser capaç així de desenvolupar les seves capacitats al màxim.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aliquam animi adipisci cumque obcaecati perferendis accusamus nulla itaque? Autem, in, sit cum iusto ad rem, aliquid aperiam adipisci reiciendis debitis magni!

1. Propostes

Desenvolupament de la Carta Municipal

• Revisar els consorcis en què l’Ajuntament participa amb altres administracions. Suspendre l’exercici de les competències de l’Ajuntament per mitjà del Consorci en qüestió si es determina que les altres administracions no compleixen amb les seves obligacions d’aportar-hi els recursos fixats, contemplar-ne la dissolució, si així es considera convenient, de conformitat amb la Carta Municipal.

• Promoure la interconnexió de bases de dades amb les altres administracions, i especialment amb l’administració estatal, per tal que l’Ajuntament faciliti l’accés a les bonificacions tributàries a les persones que hi tinguin dret.

• Instar accions de responsabilitat patrimonial contra l’Estat en tant que legislador en tots aquells casos en què s’hagi causat un perjudici econòmic o d’altra índole a l’Ajuntament com a conseqüència d’una llei declarada inconstitucional o contrària al Dret de la Unió Europea.

• Fer més eficients els serveis d’inspecció de l’Institut Municipal d’Hisenda, dotant-los de més recursos econòmics, humans i tècnics.

• Consolidar i unificar els criteris per a l’atorgament de permisos i llicències a tots els districtes i fer-los més senzills i accessibles per al ciutadà.

• Catalogar els immobles propietat de l’administració de l’Estat subjectes de desafectació per tal que l’Ajuntament exerceixi el dret d’alienació preferent que li correspon en virtut de la Carta Municipal.

• Elaborar un estudi jurídic sobre el grau de desenvolupament de la Carta Municipal i el Règim Especial de Barcelona, promovent el desplegament de tots els àmbits competencials de manera ambiciosa i anant a buscar el conflicte amb les altres administracions en cas que sigui necessari.

• Fomentar la mediació judicial, i en particular en aquells procediments en què l’Ajuntament de Barcelona en sigui part.

• Valorar la creació d’un ens de mediació independent, en col·laboració amb els col·legis professionals, que tingui prou força perquè acabi sent una alternativa judicial mentre no es dugui a terme una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que permeti instaurar la justícia de proximitat prevista a la Carta Municipal i al Règim Especial de Barcelona.

• Descentralitzar el finançament dels districtes, dotant-los de capacitat decisòria més enllà dels recursos que se’ls adjudiquen d’acord amb la Carta Municipal.

• Impulsar pressupostos participatius als barris, per tal que els veïns i els actors implicats de cada àmbit puguin decidir les inversions prioritàries.

• Instar l’expropiació de béns patrimonials propietat de l’administració de l’Estat infrautilitzats a favor de beneficiaris que representin l’interès públic i social dels ciutadans de Barcelona.

Transparència

• Aprovar un nou acord de transparència de les aportacions econòmiques als grups municipals i la seva justificació, que obligui els partits, en cas de rebre’n part, a portar una comptabilitat separada de la seva despesa.

• Avaluar el compliment de les obligacions de publicitat activa de tot el sector públic de l’Ajuntament imposades per la Llei de transparència, i promoure l’increment d’aquestes obligacions.

• Integrar el portal de transparència i el sistema de gestió documental i arxius municipals.

• En el si de la candidatura, crear un apartat al web per tal de poder fer un seguiment del compliment del programa electoral, proposta a proposta, al llarg de tot el mandat.

• La representació de la candidatura al Ple municipal posarà a disposició de la ciutadania els seus drets reforçats d’accés a la informació pública de l’Ajuntament i el seu sector públic.

Participació

• Experimentar amb formes de democràcia directa en la presa de decisions del grup municipal de Barcelona és Capital–Primàries, avaluant-ne resultats i corregint el model per garantir la implicació popular.

• Incorporar el referèndum com a eina normal de presa de decisions en polítiques de gran impacte a la ciutat, amb l’obertura de debats publicitats per l’Ajuntament que tinguin incidència real en la presa de decisions, i treballar sobre el model d’experimentació-avaluació-referèndum per a prendre decisions col·lectives.

• Difondre els canals de participació ciutadana (consells de barri, audiències, decidim.barcelona, els canals de queixes i suggeriments, …).

• Promoure la iniciativa ciutadana a l’hora d’impulsar processos participatius, consultes i modificacions normatives, com a eina de fiscalització i de promoció d’alternatives a l’acció de Govern.

• Millorar els processos participatius millorant l’organització interna de l’Ajuntament, exigint sempre una fase deliberativa real, explicant el retorn de cada aportació i impulsant processos participatius que generin interès en la ciutadania.

• Promoure formes de participació adaptades a les necessitats i temps de cada persona perquè tothom se senti cridat a participar i pugui fer-ho de la millor forma.

• Transformar la plataforma decidim.barcelona per fer-la útil i atractiva, de manera que cada persona pugui detectar els processos participatius del seu interès tant geogràficament com temàticament, així com rebre periòdicament informació d’acord amb el seu perfil participatiu.

• La representació de la candidatura al Ple municipal posarà a disposició de la ciutadania la possibilitat de plantejar precs, preguntes i mocions als Plens, mentre alhora es fomentaran les vies previstes en el Reglament de participació.

• Democratitzar l’Àrea Metropolitana, aplicant amb urgència mesures de transparència i participació per obrir-la a la ciutadania.

Qualitat normativa

• Promoure la implantació efectiva de polítiques de millora de la regulació en els decrets i reglaments d’abast general aprovats per l’Ajuntament de Barcelona a través de mesures de control previ i a posteriori del seu impacte (memòries d’impacte, “test de pimes”, consultes prèvies als col·lectius afectats i avaluació posterior).

• Promoure la implantació efectiva de polítiques dirigides a la simplificació i reducció de càrregues administratives, varietat de normes i procediments, així com la multitud d’òrgans i organismes encarregats de la seva tramitació.

• Implantar l'elaboració i publicació d’un pla anual normatiu que garanteixi una regulació segons els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica i transparència.

Administració electrònica

• Fomentar la relació electrònica entre ciutadania i Ajuntament, acompanyant amb un programa específic d'atenció a aquelles persones que tenen un nivell baix o cap coneixement competencial digital.

• Millorar la carpeta del ciutadà per tal que es pugui conèixer l'estat de la tramitació de les sol·licituds i peticions presentades de manera actualitzada.

• Facilitar l’accés a la identificació electrònica per tal d’acostar la tramitació electrònica dels expedients a la ciutadania.

• Avançar cap a la tramitació electrònica de tots els tràmits del catàleg de l’Ajuntament de Barcelona i del seu sector públic.

• Garantir el dret de la ciutadania a què no se’ls requereixi documentació que ja consta a l’Ajuntament.

Hisenda local

• Exigir la transferència de la gestió i recaptació de l’impost sobre estades en establiments turístics i de l’impost sobre habitatges buits.

• Aplicar coeficients de l’IBI que siguin progressius en funció del valor del pis, de cara a augmentar la progressivitat de l’impost.

• Bonificar l’IBI als immobles que s’incorporin a la Borsa d’Habitatges de Lloguer

• Exigir la transformació de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Motora en un impost mediambiental.

• Garantir la transparència i publicació del pressupost executat al final de cada any.

• Revisar la transparència fiscal de l’Ajuntament per donar tota la informació necessària i acompanyar els ciutadans en la gestió tributària personal.

• Destinar els diners obtinguts de la lluita contra el frau fiscal a polítiques d’habitatge.

• Continuar treballant per fer de Barcelona una zona lliure de paradisos fiscals.

2. Diagnosi

Barcelona té una singularitat especial gràcies a la seva capitalitat i al règim jurídic especial que li atorga la Carta Municipal. Això vol dir que l’Ajuntament gaudeix de competències que no tenen la resta d’ajuntaments del país, però n’hi ha moltes que encara no s’han desplegat amb tota la seva potencialitat per por d’entrar en conflicte tant amb l’administració estatal com amb l’administració catalana.

Pel que fa a transparència i participació, aquest mandat queda marcat, a nivell legal, per l’entrada en vigor de la Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern del Parlament de Catalunya el primer de gener de 2016 i per l’aprovació per part de l’Ajuntament del Reglament de participació ciutadana.

A escala mediàtica, però, la legislatura queda marcada pel fracàs de la multiconsulta impulsada per diferents entitats civils sobre dues preguntes: “Està vostè d'acord amb què es canviï el nom de la Plaça d'Antonio López pel de Plaça d'Idrissa Diallo com un acte de reparació històrica?” i “Vol vostè que la gestió de l’aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?”. El Ple va rebutjar fer la multiconsulta el mes d’abril, i va rectificar el novembre. En qualsevol cas, la multiconsulta es farà sí o sí amb el nou govern.

Queda marcada també per l’adaptació a la legislació de transparència, els informes favorables del Síndic de Greuges i el criteri sobre subvencions de grups municipals i les resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Especialment rellevant és l’atenció mediàtica que ha rebut l’incompliment de la Llei detectat per la GAIP per la no entrega de la informació relacionada amb les justificacions de les despeses dels grups municipals .

La participació en persona, s’organitza generalment a través dels Consells de barri i les audiències públiques, també sectorials. L’electrònica, a través de la plataforma, creada aquesta legislatura, decidim.barcelona, és completament insuficient.

A banda de l’Ajuntament, és important tenir en compte l’Àrea Metropolitana de Barcelona i com funciona en aquests àmbits. Una de les prioritats del Pla d’Actuació Metropolità 2015-2019 era, teòricament, millorar el grau de coneixement de l’AMB entre la població.

Pel que fa a la hisenda de l’Ajuntament, és un fet que no existeix un gran marge sota la legislació espanyola ni catalana. Tot i això, l’Ajuntament ha de trobar les escletxes que li permetin fer política també a través dels impostos, per exemple, per incentivar la transició energètica i lluitar contra el canvi climàtic. O, també, lluitar contra el frau fiscal, també existent en l’àmbit municipal, així com reclamar la gestió i recaptació d’impostos íntimament vinculats a l’activitat econòmica de la ciutat, com són l’impost sobre estades en establiments turístics i l’impost sobre habitatges buits.

3. Crítica

L’Ajuntament de Barcelona funciona encara en molts aspectes amb unes dinàmiques franquistes que cap consistori s’ha atrevit a canviar. Els primers governs socialistes van consolidar un model d’administració que no ha sabut adaptar-se als nous corrents de governança i on la iniciativa política és frenada per unes estructures de poder intern alienes al rendiment de comptes i la transparència. Ni el govern de Xavier Trias ni el govern d’Ada Colau han estat capaços de democratitzar la maquinària de l’Ajuntament que compta amb uns excel·lents professionals sovint menystinguts per tots els colors polítics. Ada Colau va entrar a l’Ajuntament prometent obrir les portes del consistori. Han passat quatre anys i no només no ho ha fet sinó que ha recuperat velles estructures per incompetència i manca de valentia política, tot reduint la seva acció de govern a una gestualitat política que no té res a veure amb el potencial que Barcelona pot desplegar també a nivell jurídic i administratiu. L ’Ajuntament de Barcelona té prou capacitat organitzativa per convertir la ciutat en un bastió de llibertat i independència de l’afany recentralitzador de l’estat espanyol, que sempre ha volgut empetitir la capital de Catalunya per convertir-la en una ciutat de províncies al servei de Madrid.

Tot i que Barcelona en Comú va centrar la campanya en l’apoderament de la ciutadania i les sobiranies (energètiques, tecnològiques, participatives), els veïns de la ciutat no han pogut participar en les decisions de l’Ajuntament de forma especialment diferent dels anteriors governs. S'ha de tenir present que els processos participatius ja existien a la ciutat (tots recordem consultes fetes a Barcelona com la de la Diagonal); i que el gran actiu participatiu de Barcelona, les associacions, sempre han definit la nostra ciutat. Una de les grans apostes de l’Ajuntament, la plataforma Decidim Barcelona, creada aquest mandat, només la coneixen el 44,5% dels ciutadans i d’aquests només l’han utilitzat un 25,6%. L’aposta per la participació electrònica i a distància, tot i que benintencionada, necessita molt més per a ser decisiva i realment participativa.

A més, el Ple de l’Ajuntament, malgrat l’aprovació del Reglament de participació ciutadana, no ha permès que es fes la multiconsulta prevista el maig del 2018. La responsabilitat del govern per no haver controlat els termes de la votació és evident, i ara s’ha perdut més d’un any de participació a la ciutat. Però la principal crítica és l’ús que ha fet aquest govern de les multiconsultes i de la participació: aconseguir el suport del seu propi entorn. No és casualitat que una de les dues preguntes fos una proposta del programa electoral de Barcelona en Comú; ni és casualitat que una consulta proposada per Barcelona en Comú necessiti 2/3 del Ple però aquesta només pugui ser rebutjada per motius legals per la meitat del Ple. La participació no és real si no serveix, també, per fer oposició. Si només les entitats properes al govern se senten cridades a participar, no és participació: és clientelisme.

La manca de transparència de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb l’ús que fan els grups municipals de les subvencions és manifesta. D’una banda, perquè l’acord al qual han arribat als finals del mandat permet que els grups municipals transfereixin quantitats de les subvencions sense major control que un conveni que afirmi que aquells diners no es destinaran a les finalitats prohibides per la llei. I, d’altra banda, perquè davant de la sol·licitud d’un ciutadà de rebre informació sobre les despeses concretes que fan els grups amb les subvencions (incloses les factures de despesa), l’Ajuntament i els grups municipals s’han oposat a entregar aquesta informació, com es pot veure, per exemple, a la Resolució de la GAIP 243/2018. L’Ajuntament, de fet, per no complir les resolucions, les ha impugnades davant del Tribunal Superior de Justícia.